Blasquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: oral i de caire insurrecc -> oral i de caràcter insurrecc
lleve les negretes (no és el títol de l'article)
Línia 1:
El '''blasquisme''' fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al [[País Valencià]], propagat per l'escriptor i periodista [[Vicent Blasco Ibáñez]] des del seu diari [[El Pueblo]] (fundat el [[1894]]), que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] que defensava les tesis [[federalisme|federalistes]] de [[Francesc Pi i Margall]].
 
El [[republicanisme]] era fortament arrelat en el [[segle XIX]] al País Valencià, degut a la manca d'industrialització i el fort desenvolupament a les comarques de l'Horta. La ideologia de Blasco es basava en un [[anticlericalisme]] radical, violent i sovint groller, un moderat reformisme laboral i un republicanisme violent, contrari a la participació electoral i de caràcter insurreccional, influït per [[Manuel Ruiz Zorrilla]]. Això el va fer contactar amb [[Alejandro Lerroux]], amb qui va crear una '''Unió Revolucionària''' de curta durada. Contràriament a les directrius que els havia donat [[Nicolás Salmerón]], es va oposar als intents de [[Solidaritat Catalana]] d'establir lligams al [[País Valencià]], atacaren la convocatòria de l'[[Assemblea Regionalista Valenciana]] de [[1907]] i acusaren els participants de defensar els interessos de la burgesia catalana, proteccionista i [[clericalisme|clerical]], contrària a l'economia valenciana. Aquest fort [[anticatalanisme]] esdevindrà aviat un dels trets característics del blasquisme, com ho mostren articles al diari Pueblo com ''[http://russafi.blogspot.com.es/2009/08/la-lepra-catalanista.html La lepra catalanista]'' (1907).
 
Quan el [[1908]] Lerroux va crear el [[Partit Republicà Radical]], però, no el va secundar, i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'interès per la política activa i deixà el partit, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix Azzati i Descalci]]. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigüitat ideològica, cosa que el va enfrontar amb el creixent [[anarcosindicalisme]]. Però no li va impedir mantenir el domini polític de l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat.