L'Esquella de la Torratxa: diferència entre les revisions

'''L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa''''' va ser un [[setmanari]] satíric, republicà i anticlerical fundat a [[Barcelona]] el [[5 de maig]] de [[1872]] pel llibreter [[Innocenci López i Bernagossi]], editor d'altres revistes satíriques com ''[[La Campana de Gràcia]]''. L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa'' duia el subtítol de "''Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana"'', ''<nowiki/>''i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el [[6 de gener]] de [[1939]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Revistes d'humor noucentistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f4e0110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>. El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d’anys publicant-se, va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps. En la seva col·lecció (que podeu consultar a l’arxiu digital en línia [[Arxiu de Revistes Catalanes Antigues|Arca]])<ref>{{Ref-web|url = http://www.bnc.cat/digital/arca/|títol = Arxiu de revistes catalanes antigues|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>) es pot descobrir l’evolució del nostre país, des de les guerres carlines fins a la guerra civil, a través dels ulls de diverses generacions de dibuixants excepcionals, com [[Apel·les Mestres]], [[Josep Lluís Pellicer]], [[Josep Costa Ferrer|Josep Costa «Picarol»]], [[Feliu Elias|Feliu Elias «Apa»]], [[Ricard Opisso]], [[Xavier Gosé]], [[Josep Escobar]], [[Josep Alloza]], [[Avel·lí Artís-Gener Tísner]], [[Pere Calders]] o [[Antoni Clavé]], entre molts d’altres, a banda de col·laboracions de joves artistes, com [[Picasso]] o [[Juan Gris]]. En l’apartat periodístic podem parlar de noms tan importants de l’època com: [[Serafí Pitarra]], [[Prudenci Bertrana]], [[Santiago Rusiñol]] (que hi signava «Xarau»), [[Rovira i Virgili]], [[Francesc Curet]] o [[Màrius Aguilar]].