Venus de Gavà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 11:
 
== Cronologia ==
S'han realitzat sis datacions amb [[carboni-14]] sobre carbons procedents dels diferents nivells del rebliment del pou de la mina on es van localitzar els diferents fragments. Totes les datacions li donen una cronologia entre els anys 4000 i 3750 aC, és a dir, al Neolític Mitjà Català Sepulcres de Fossa.<ref>{{ref-web | url= http://www.arqueoxarxa.cat/Noticies/La-Venus-de-Gava-celebra-la-majoria-d-edat |títol=
La Venus de Gavà celebra la majoria d'edat | editor=arqueoxarxa.cat|consulta= 9 de desembre de 2012| data=18 d'abril de 2012}}</ref>. Tant el tipus de decoració com l'acabat de la peça també la situen en aquest moment. Aquesta cronologia correspon al segon moment d'explotació minera del jaciment.
 
== Elaboració ==
Línia 19:
La pasta és de color vermell mentre que les superfícies interna i externa són negres amb acabat brunyit. El gruix de les partes és més o menys constant, d'uns 5 mm, i el desengreixant principalment és de quars i d'una mida inferior a 1 mm.
 
Presenta tres sistemes decoratius: el relleu per al nas, les extremitats superiors i els ulls; l'esgrafiat amb incisions molt fines per l'ornamentació corporal (braçalets, collar i anells), vestuari i pestanyes; i pintat com a complement de l'esgrafiat, doncs només es troba una pasta blanca (potser elaborada amb pols de petxines triturades) incrustada dins les línies incises.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch i Estrada|nom = Josep i Alicia|article = La Venus de Gavà (Barcelona). Una aportación fundamental para el estudio de la religión neolítica del suroeste europeo.|publicació = Trabajos de Prehistoria 51, nº2.|url = http://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/viewArticle/454|data = 1994|pàgines = 149-158}}</ref>.
 
== Descripció ==
Línia 30:
De la zona abdominal només es conserva la part superior, que és voluminosa, com si fos un embaràs. Al centre s'observa incís l'extrem d'un motiu en espiga en posició vertical invertida que podria representar la vulva, i unes línies horitzontals i paral·leles que podrien ser una faldilla.
 
Els elements representats mostren un cànon desproporcionat, però la seva estructura és simètrica respecte a un eix vertical que passa pel nas, el pectiniforme i les mans. També s'observa una organització en eixos verticals (nas-mans, ulls-pits i braços) i horitzontals (ulls, pits i avantbraços).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Bosch Argilagós|nom = Josep|article = Representaciones antropomorfas muebles del Neolítico en Cataluña: primeros ídolos oculados|publicació = Los ojos que nunca se cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas.|url = http://www.man.es/man/dms/man/estudio/publicaciones/conferencias-congresos/MAN-2009-Ojos-cierran/MAN-Con-2009-Ojos-cierran.pdf|data = 2010|pàgines = 13-18}}</ref>.
 
== Paral·lelismes ==