Diferència entre revisions de la pàgina «Països enllà del Mosa»

cap resum d'edició
 
==Geografia==
El nom ''Overmaas'' prové de l'la unió política entre aquests territoris i el Brabant, amb el qual no hi havia cap continuitatcontinuïtat geogràfica. Del punt de vist del centre del ducat, es trobaven ''de l'altre marge'':
 
* el [[país de Valkenburg]]
* el [[país de Dalhem]].
 
S'ha de distinguir els països enllà del Mosa del [[ducat de Limburg]]. Sovint hi ha confusió com que ambdós feien part d'una [[unió personal]] amb Brabant. També s'ha de distinguirdistingir d'[[Outre-Meuse]], un barri històric de la ciutat de [[Lieja]], situat enllà del riu Mosa i fora de les muralles.
 
==Història==
Fins als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], els tres països tenien els seus propis estats als negociacions amb [[Brusel·les]]: el tercer estat, la noblesa i el clerge (l'abat de [[Val-Dieu]] per a Dalhem i l'abat de [[Rolduc]] per a 's-Hertogenrade.
 
[[Image:Ruines château-fort Dalhem.jpg|thumb|left|Ruïnes del castell de [[Dalhem]]]]Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla. Durant la [[guerra dels vuitanta anys]], [[Espanya]] i la [[República de les Set Províncies Unides|República]] sovint van s'afrontarenfrontar-hi. Després de la [[Pau de Westfàlia|pau de Munster]] al [[1648]], les hostilitats van continuar fins al [[Tractat de partició]] ''(partagetractaat)'' de [[1661]], quansquan es van dividir en una part espanyola i una part que esdevingué [[terres de la Generalitat|terra de la Generalitat]] o ''Staats-Overmaas''. A varis nuclis de Staats-Overmaas, la república introduí el ''simultaneum,'' un decret que estipulava que els creients protestants i catòlics havien de compartir les mateixes esglésies.
 
Al [[1785]], Dalhem passà a la corona d'[[Àustria]] com part dels [[Països Baixos austríacs]]. De [[1795]] a [[1815]], [[França]] va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments [[departament de l'Ourte|de l'Ourte]] i el [[departament del Mosa inferior|del Mosa inferior]] sense cap relació amb les subdivisions del [[Antic Règim|antic règim]].
 
==Les llengües als Països enllà del Mosa==
De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabançobrabançona del [[neerlandès]]. La gent parlava uns dialectes limburgueses excepte per la part meridional de [[Dalhem]] on es parlava [[való]] i [[francès]]. A poc a poc, la frontera lingüisticalingüística romano-germànica va pujar al nord. La llengua de l'administració de [[Warsage]] ''(Weerst)'' passà del neerlandès al francès al [[1630]], [[Bombaye]] ''(Bolbeek)'' i [[Saint-Jean-Sart]] ''(Sint-Jans-Rade)'' van passar al francès al [[segle XVII]]. Durant l'ocupació francesa, el francès va esdevenir obligatori per a tots. Desprès de 1839, el francès esdevingué obligatori a Bèlgica i el neerlandès als Països Baixos. Poc a poc, les parts de parla neerlandesa van adquirir drets nous fins a la demarcació de la frontera lingüística al [[1963]]. El moviment de francitzaciófrancesització es va parar al [[segle XX]]. Només al municipi de Voeren subsisteix un conflicte quant a l’ús de les llengües.
 
 
8.901

modificacions