Fiscorn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m he afegit una refrència
Línia 8:
El fiscorn Quant és introduït a Catalunya fruit de la reforma de la cobla realitzada per [[Pep Ventura]], Ventura impulsà l'arraconament del sac de gemecs o cornamusa -substituït per la tenora-, perfeccionar el tible i introduir-hi el cornetí, el fiscorn i el contrabaix. Ell i altres autors anaven fent partitures i en cada una anaven assajant nous instruments i combinacions. Així va tenir lloc la introducció de les tres tenores, de les dues tenores (fórmula que es va consolidar), de les campanes i de les formacions de cinc fins a dotze músics. Va caldre cercar l'equilibri sonor i aquest es va trobar amb la formació "definitiva" que actualment coneixem (amb excepció de la substitució dels cornetins per trompetes i de la introducció de la tercera trompeta i del trombó).<ref name="Pont"/>
 
El món dels fiscorns fins fa poc estava molt malament. Si se'n volia un, o se'n trobava un de vell o s'havia de comprar un August (estan afinatsafi<ref>{{Ref-llibre|cognom = Fundació Enciclopèdia Catalana|nom = |títol = Gran Enciclopèdia de la Música|url = |edició = |llengua = Català|data = 2001|editorial = Enciclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-412-0235-4}}</ref>nats, però amb un so no gaire bo), un rampone o un consolat de mar (desafinats i amb un so bastant dolent), fins que el constructor alemany J. Voigt començà a fer reproduccions del fiscorn ''Omniphon'', del segle passat.
 
El fiscorn de cobla, la tessitura del qual segons la classificació alemanya seria la d'un Tenorhorn, modernament ha acabat anomenant-se spanisches Bassflügelhorn (flugel baix espanyol), ja que les úniques comandes d'aquest instrument els arriben d'Espanya, ja que els catalans en som actualment els únics usuaris del món.<ref name="Pont"/>