Anafil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]], i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits [[Sarraí|sarraïns]] i els exercits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref>
A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] comença l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que va mantenir la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil se es va anar corvant, i en el [[Renaixement]] continúa corvant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'apariença i funcionalitats dels instuments de metall actuals. En l'actualitat, és un instrument singular i característic de les processons de la Semana Santa de Cabra ([[Còrdova]]), on s'anomena ''abejorro''. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]].<ref name=GEM></ref>
== Anafil a la literatura ==
| |||