Diferència entre revisions de la pàgina «Anafil»

5 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m
[[FIle:Añafiles en las Cantigas de Alfonso X el Sabio.jpg|thumb|320px|Miniatura amb anafils a les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (h. 1250-1284) d'[[Alfons X el Savi]]. Cantiga núm. 320.]]
[[File:Añafil.ogg|thumb|So de l'anafil]]
L''''Anafil''', també anometat '''nafil''' és un instrument de [[vent metall]] d'[[època medieval|època medieval,]] un [[aeròfon]] d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]]. En alguns territoris era anomentat també ''' trompeta heràldica''' o '''botzina''', tot i que de vegades ''botzina'' feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument.<ref name=Grove2>{{ref-llibre|títol=The New Grove Dictionary of Musical Instruments|lloc=London|editorial=MacMillan Press Limited|any=1984|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/04281|consulta=21 juny 2015}}</ref> Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb el pavelló en forma de copa i l'embocadura cònica.<ref name=GEM>{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1999}}</ref> Etimològicament prové del mot persa-àrab ''an-nafīr,'' ‘la trompeta’.<ref name=Alcover-Moll>{{Ref-llibre|cognom = Alcover - Moll|nom = |títol = Diccionari catala-valencià-balear|url = http://dcvb.iecat.net/|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |autor = Moll}}</ref>
 
== Història ==
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]]<ref name=Grove>{{ref-llibre|títol=The New Grove Dictionary of Musical Instruments Online|lloc=London|editorial=MacMillan Press Limited|any=2014|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/L2261305?q=a%C3%B1afil&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|consulta=21 juny 2015}}</ref>, i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits [[Sarraí|sarraïns]] i els exercits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref>
 
A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] comença l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que va mantenir la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil se es va anar corvant, i en el [[Renaixement]] continúa corvant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'apariença i funcionalitats dels instuments de metall actuals.
 
A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] comença l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que va mantenir la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil se es va anar corvant, i en el [[Renaixement]] continúa corvant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'apariença i funcionalitats dels instuments de metall actuals. En l'actualitat, és un instrument singular i característic de les processons de la Semana Santa de Cabra ([[Còrdova]]), on s'anomena ''abejorro''. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]].<ref name="GEM><" /ref>
 
== Anafil a la literatura ==
2.718

modificacions