Anafil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
En l'antiguitat existeixen instuments de forma similar a l'anafil, considerats trompes naturals, com per exemple el [[Salpinx]] grec, la [[tuba romana]] o algun exemplar trobat a la tomba de [[Tutankamon]] a [[Egipte]]. L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]]<ref name=Grove>{{ref-llibre|títol=The New Grove Dictionary of Musical Instruments Online|lloc=London|editorial=MacMillan Press Limited|any=2014|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/L2261305?q=a%C3%B1afil&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|consulta=21 juny 2015}}</ref>, i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exèrcits [[Sarraí|sarraïns]] i exèrcits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref>
 
A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] comença l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que va mantenirmanté la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil se es va anar corvantcorbant, i en el [[Renaixement]] continúacontinua corvantcorbant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'apariençaaparença i funcionalitats dels instumentsinstruments de metall actuals.
 
En l'actualitat, és un instrument singular i característic de les processons de la Semana Santa de Cabra ([[Còrdova]]), on s'anomena ''abejorro''. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]].<ref name="GEM" />