Revisió del 15:56, 21 juny 2015 modifica Marionaaragay (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.834 edits →‎Història Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:57, 21 juny 2015 modifica desfés Marionaaragay (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.834 edits →‎Història Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 9: A partir de la [[Baixa Edat Mitjana]] l'anafil comença a perdre el seu caràcter d'instrument bèlic per convertir-se en missatger i protocolari, encara que manté la fisonomia de l'[[heràldica]], però ara amb caràcter cortesà. Progresivament, el tub llarg de l'anafil es va anar corbant, i en el [[Renaixement]] continua corbant-se en forma de «S» i retorçant-se en bucles. Evoluciona fins a confluir amb la trompeta barroca, i progressivament fou assimilat per les noves trompetes i sacabutxos. En el [[segle XIX]] aquest instrument de vent metall incorpora claus i pistons que li donen l'aparença i funcionalitats dels instruments de metall actuals. En l'actualitat, és un instrument singular i característic de les processons de la Semana Santa de Cabra ([[Còrdova]]), on s'anomena ''abejorro''. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]].<ref name="GEM" /> == Anafil a la literatura ==

Anafil: diferència entre les revisions