Diferència entre revisions de la pàgina «Calendari hebreu»

Castellanisme
m (Removing Link FA template (handled by wikidata))
(Castellanisme)
El mètode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del [[segle VI aC]], establia que s'hauria d'afegir un mes més, en tres anys de cada cicle de vuit. En el [[segle V aC]], es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el més afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tècniques tenen les seves arrels en els coneixements d'[[astronomia]] dels babilonis, molt avançats a la seva època, i de l'astrònom grec [[Metó (astrònom)|Metó]] (segle V aC), i són acceptades fins avui. Segons les observacions de Metó, cada 19 anys (cicle de Metó), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferència d'una hora i mitja aproximadament). D'això se'n dedueix que cada 19 anys coincidiran entre si les dates del calendari hebreu i el gregorià. Tot i així, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies, degut a moviments en el calendari hebreu per motius religiosos.
 
L'any [[359]], el savi Hil·lel II va perfeccionar els càlculs i mètodes coneguts, i va establir els mecanismes d'embolisme de l'any emprats fins al dia d'avui, que han sigut corroborats per les últimes i més modernes observacions astronòmiques. Aquests càlculs ja eren coneguts des de centenars d'anys ençà, però fins aleshores es preferien els mètodes empírics per establir el començament del mes (visualització del naixement de la lluna), el començament de la primavera (basant-se en base a la maduració de les messes), i l'arribada de l'[[equinocci]] de primavera (moment en què el dia i la nit tenen la mateixa duració), mentre que els anuaris eren emprats solament en cas d'impediments, com en els dies nuvolosos.
 
Es creu que la raó per la qual Hil·lel II va publicar el calendari hebreu tal com s'utilitza des dels seus temps fins als nostres dies, prové d'una de les decisions preses pel [[Cristianisme]] en el primer [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]], celebrat l'any [[325]], a instàncies de l'emperador [[Constantí I el Gran]]. Segons la tradició cristiana, [[Jesús]] de Natzaret fou crucificat el [[Divendres Sant]], coincident amb el divendres de la Pasqua jueva. El Concili decidí desvincular-se del [[judaisme]] també en aquest aspecte, i prescindir de la necessitat d'esbrinar any rere any, la data exacta de la Pasqua jueva. A tal efecte, s'estipulà que el primer dia de la Pasqua cristiana, el [[Diumenge de Rams]], se celebrés el primer diumenge després de la lluna plena, immediatament després de l'equinocci de primavera. De totes maneres, la decisió de Nicea va despertar el temor entre els jueus de l'època, que els cristians els hi prohibissin anunciar els començaments de mes i els embolismes de cada any, indispensables per al normal discorrement de la vida jueva. I d'aquí la necessitat d'un calendari preestablert per endavant i acceptat per totes les diàspores del poble jueu.
El calendari hebreu no solament combina l'any solar i el mes llunar, sinó que ambdós cicles complementats han de conviure exitosament també amb el cicle [[setmana]]l de set dies, el qual, segons alguns autors, pot ser l'origen de la setmana en el calendari civil actual.
 
Els dies de la setmana hebrea es basen en els sis dies de la Creació, segons relata el primer capítol del Gènesi, essent el seu nom el mateix que els adjudica la Bíblia, que són simplement els noms dels nombres ordinals en hebreu, del primer al sisè -denominació que també existeix, per exemple, en la [[portuguès|llengua portuguesa]], excepte en el [[diumenge]], però que en la majoria de les llengües occidentals, s'han adoptat noms de diverses deïtats per als dies de la setmana- i en el setè dia, en el que [[Déu]] descansà de la seva tasca (Gènesi 2:1-3): el [[Sàbat]], (de l'hebreu שבת, ''xabbat'', descans), nom que fou adoptat per una bona part de les llengües (català ''[[dissabte]]'', castellà ''sábado'', francès ''samedi'', italià ''sabato'', portuguès ''sábado'', alemany ''samstag'', polonès ''sobota'', grec ''sàvvato'', àrab ''asSabt'', indonesi ''sabtu'', romanès ''sâmbătă''). Així doncs, i enbasant-se baseen alel relat bíblic, la setmana hebrea comença el diumenge (יום ראשון, ''yom rixon'', "el dia primer") i acaba el dissabte, dia dedicat al descans.
 
== Vegeu també ==
231.358

modificacions