Revisió del 12:17, 7 abr 2015 modifica Dexbot (discussió \| contribucions) Bots 20.079 edits m Removing Link FA template (handled by wikidata) ← Edició anterior		Revisió del 12:42, 22 juny 2015 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Castellanisme Edició següent →
Línia 88: Molt s'ha dit de la forma poètica del seu escrit. [[Plutarc de Queronea\|Plutarc]] va considerar que solament era una manera d'evitar la prosa,<ref>Plutarc, ''Quomodo adol. poet. aud. deb.'' 16c (A 15)</ref> i va criticar la seva versificació.<ref>Plutarc, ''De aud.'' 45a–b (A 16)</ref> [[Procle]] va dir que malgrat utilitzar metàfores i [[trop (retòrica)\|tropos]], forçat per la forma poètica, el seu escrit no deixa de ser més semblat a la prosa que a la poesia.<ref>Proclo, ''Parmènides'' I p. 665, 17 (A 18)</ref> [[Simplici (filòsof)\|Simplici]], al qui li devem la conservació de la major part del text que ens ha arribat, sosté una opinió semblant: no cal sorprendre's de l'aparició de motius mítics en el seu escrit, a causa de la forma poètica que utilitza.<ref>Simplici, ''Física'', 144, 25 ? 147, 2 (A 20)</ref> Per a [[Werner Jaeger]], l'elecció de Parmènides basant-se en ~~base a~~ la forma de poema èpic didàctic és una innovació molt significativa. Involucra, d'una banda, el rebuig de la forma de prosa introduïda per [[Anaximandre de Milet\|Anaximandre]]. Per una altra, significa un vincle amb la forma de la ''Teogonia'' d'[[Hesíode]]. Però el vincle no solament afecta la forma, sinó també a certs elements del contingut: en la segona part del poema de Parmènides (fragments B 12 i 13) apareix l'[[Eros (fill d'Ares)\|Eros]] cosmogònic d'Hesíode (''Teogonia'' 120) juntament amb un gran nombre de deïtats al·legòriques com la Guerra, la Discòrdia, el Desig,<ref>[[Ciceró]], ''de deor. nat.'', I, 11, 18 (A 37)</ref> l'origen del qual en la ''Teogonia'' no pot posar-se en dubte. No obstant això, cal notar que en posar aquests elements cosmogònics en la segona part, dedicada al món de l'aparença, també involucra el rebuig d'aquesta forma d'entendre el món, forma aliena a la Veritat per a Parmènides. Hesíode havia presentat el seu poema teogònic com una revelació procedent d'éssers divins. Havia fet de la invocació a les muses —ja una convenció èpica— el relat d'una experiència personal d'iniciació en una missió única, la de revelar l'origen dels déus. Parmènides en el seu poema presenta el seu pensament sobre l'Ens un i immòbil com una revelació divina, com per derrotar a Hesíode en el seu propi joc.<ref>Jaeger, ''La teologia dels primers filòsofs grecs'', pàg. 95s</ref>

Parmènides: diferència entre les revisions