Làmed: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Commonscat}} de wikidata |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''{{transl|sem|Làmed}}''' és la dodzena lletra de molts [[Abjad|abjads]] ([[alfabet|alfabets]]) [[semites|semítics]], incloent '''lamd''' 𐤋 en [[Alfabet fenici|fenici]], '''lāmaḏ''' ܠ en [[Alfabet siríac|siríac]], '''làmed''' ל en [[Alfabet hebreu|hebreu]], '''lām''' ل en [[Alfabet àrab|àrab]] i '''läwe''' ለ en [[Alfabet amhàric|amhàric]].
La
En [[fonètica]] làmed representa la [[lateral aproximant alveolar sonora]] (l).<ref name=krahmalkov20>{{ref-llibre|cognom=Krahmalkov|nom=Charles R.|títol=A Phoenician-Punic Grammar|any=2001|capítol=2. The alphabet, orthography and phonology|lloc=Leiden; Boston; Köln|editorial=Brill |pàgina=20}}</ref> {{avís unicode}}
Línia 11:
</ref> La lletra fenícia 𐤋 (lamd) deriva d'un dels [[jeroglífic egipci|jeroglífics egipcis]] que representa bastó.<ref> [http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/521235.stm Oldest alphabet found in Egypt <!-- Bot generated title -->]</ref>
La
{| class="wikitable"
Línia 23:
[[Fitxer:1lam.PNG|||right|La lām en la seva forma aïllada]]
En [[alfabet àrab]] aquesta lletra es diu {{àrab|اﻻّم}} {{IPA|[a'lːaːm]}} (lām). És la vint-i-tretzena lletra de l'alfabet àrab (dotzena amb un valor de 30 en l'ordre abjadí). És una [[Alfabet_àrab#Lletres_solars_i_lunars|lletra solar]]. Prové, per via dels alfabets [[nabateu]] i [[Alfabet arameu|arameu]],<ref>[http://www.proel.org/alfabetos.html {{es}} Genealogia dels alfabets] al web de la ''Promotora Española de Lingüística</ref> de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] lamd.
{| class="wikitable"
|-
! [[Alfabet fenici|fenici]]!! [[Alfabet arameu|arameu]] !! [[Alfabet siríac|siríac]] !! [[Alfabet nabateu|nabateu]] !! [[Alfabet àrab|àrab]]
|-
| style="font-size:400%" align="center" | 𐤋 || style="font-size:400%" align="center" | 𐡋 || style="font-size:400%" align="center" | ܠ || [[Fitxer:12 lam.svg|80px]] || style="font-size:400%" align="center" | ل
|}
Representa el so [[consonant|consonàntic]] lateral {{IPA|/[[Lateral aproximant alveolar sonora|l]]/}}.
Només en el cas del nom de la [[Divinitat]] [[islam|musulmana]] (o la judeocristiana en àmbits arabòfons), [[Al·là]], el so d'aquesta lletra es velaritza (representat en [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] com a {{IPA|/ɫ/}} o {{IPA|/lˁ/}}), sonant com la ela [[mallorquí|mallorquina]].
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" align="center"
Linha 72 ⟶ 77:
A la codificació [[ISO 8859-6]], el punt 0xe4.<ref>{{en}}{{pdf}}[http://www.iso.org/iso/iso_catalogue/catalogue_tc/catalogue_detail.htm?csnumber=28250 L'estàndar en PDF o paper] (de pagament)</ref>
Com a entitat [[HTML]], es codifica com a &
=== Variants ===
Linha 100 ⟶ 105:
=== Usos ===
En hebreu modern, aquest [[grafema]] transcriu el fonema [[lateral aproximant alveolar sonora]] {{AFI|[l]}}.
===Simbolisme===
Símbol d'ensenyament i propòsit. És una lletra majestuosa, alçant-se com una torre sobre les altres lletres al centre de l'àlefbet. Simbolitza el Rei dels reis. El Sobirà Absolut. D'una banda de la làmed està la [[Caf (lletra)|caf]] que al·ludeix al Tron de Glòria de Déu mentre que per l'altre costat hi ha la [[Mem (lletra)|mem]] de l'atribut de Déu com a Regent, les tres lletres juntes formen la paraula Melekh (Rei). La forma de la làmed consisteix d'una caf i una [[Waw|vav]], en el seu sostre: caf = 20, vav = 6 i la seva suma és igual a 26 que és el valor numèric del [[Jehovà|Tetragrammaton]] (Jehovà). Làmed s'expressa per l'aprenentatge de l'home i l'ensenyament. Làmed representa també al cor, el cor de l'àlefbet (eclesiastès 3:1-8, 28). Esdeveniments en la vida de l'home que vénen en un temps determinat. Làmed significa propòsit i transició. A causa de la seva forma es considera reina de les lletres ja que el seu "cap" s'adreça a les altures mentre que el seu cos es manté ancorat en el material, en la terra. La làmed també se la pot considerar com dues vav que s'interrelacionen a la frontera entre amunt i avall, la vav superior és recta i la de baix està inclinada, en unir la làmed amb l'àlef es construeix el quart nom de Déu: El. Se li va preguntar una vegada a Rabí Josep: "Per què la lletra làmed és més alta que totes les altres?" I ell va contestar: "És l'herald que s'anomena "Lemad" (escoltar), i l'herald sempre se situa en un lloc alt".<ref>{{ref-web|url=http://www.madregot.com/AlefBet.htm#D%C3%A9cimatercera|títol=Alfabet hebreu}}</ref>
==Alfabet siríac==
Linha 112 ⟶ 121:
|}
En [[alfabet siríac]], la dotzena lletra és ܠ (en siríac clàssic: ܠܡܕ - lāmaḏ). El valor numèric de la lāmaḏ és 30. Prové, per via de l'[[alfabet arameu]] de la lletra [[alfabet fenici|fenícia]] lamd.
===Fonètica=== Representa el so de la [[lateral aproximant alveolar sonora]] transliterat com a /l/.<ref>{{ref-llibre|cognom = Акопян|nom = Арман|títol = Классический сирийский язык|editorial = АСТ-Пресс|lloc = Moscou|any = 2010|pàgina = 26-27}}</ref> ==En altres alfabets==
| |||