Conquesta omeia d'Hispània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: participat a la > participat en la |
|||
Línia 26:
== La conquesta ==
[[Tàriq ibn Ziyad]] va creuar l'[[estret de Gibraltar]] el [[711]], segurament com aliat del pretendent [[Àquila II]], que tenia el suport de la [[Tarraconense]] i la [[Septimània]], i va derrotar a la [[batalla de Guadalete (711)]] el rei [[Roderic]] que tenia el seu suport principal a la [[Bètica]] i la [[Lusitània]], i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa, i tot seguit ocupà [[Medina-Sidònia]], [[Carmona]] i [[Sevilla]] sense lluita. El començament d'aquesta expansió es va efectuar amb set mil persones.
El [[712]] Mussa va deixar el seu fill [[Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-Al·lah]] com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-al-Aziz]], va creuar l'estret amb un exèrcit de divuit mil homes fins a territori visigot, i desfeta la [[Setge de Mèrida|resistència a Emèrita]] ([[Mèrida]]), on va emprar un any pel setge i la conquesta, va reunir-se amb Tàriq a [[Toledo]] l'estiu del [[713]], si és que abans no s'havien trobat ja, rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al [[valí d'Hispània]], a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''[[comes]]'' i ''[[duces]]'' que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat en la conquesta, menys la cinquena part pel califa.
| |||