Diferència entre revisions de la pàgina «Parlar cerdà»

3.380 bytes afegits ,  fa 6 anys
 
Com en el rossellonès, el parlar de Cerdanya tendeix a suprimir els mots esdrúixols. Per això sol reduir a i els mots acabats en –ia (punt 1d del vocalisme àton) o en crea de nous com analis ‘anàlisi’ o paralis ‘paràlisi’. Al sector més oriental de la comarca, també es pot modificar l’accentuació dels acabats en –ica: musica ‘música’, practica ‘pràctica’, republica ‘república’...
 
 
== Morfosintaxi ==
 
* 1. Manteniment dels demostratius aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes.
* 2. Substitució del pronom personal mi per la forma de subjecte jo darrere de preposició: Iràs amb jo.
* 3. En morfologia verbal, ús de la desinència -i en la primera persona del singular del present d’indicatiu: jo canti, jo parli, jo pensi, jo porti jo regui, jo mingi (menjo), jo estimi.
* 4. Variacions en la segona persona del singular del present d’indicatiu en alguns verbs regulars de la segona conjugació: tu tenes, tu sabes, tu podes.
* 5. Variacions en totes les persones del pretèrit imperfet d’indicatiu, en verbs de la primera conjugació, especialment a la zona d’Administració francesa per influència del rossellonès: cantavi, cantavis, cantavi, cantàvim, cantàviu, cantavin.
* 6. Variacions en totes les persones del futur imperfet d’indicatiu i de condicional simple en alguns verbs de la segona conjugació: saberé, saberàs, saberà, saberem, sabereu, saberan; perderia, perderies, perderia, perderíem, perderíeu, perderien.
* 7. Ús de les desinències -iguem i -igueu en el present de subjuntiu del verb ser i d’altres de la tercera conjugació: Siguem cerdans. Calrà pas que hi patigueu més. (No caldrà que hi patiu més.)
* 8. Ús de la forma -u en la segona persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu, per reducció sistemàtica del diftong decreixent iu: cantessu, anessu, perdessu. És aplicable a paraules com dumenge (diumenge) —d’aquí el cognom Domenjó (Diumenjó)—, dumenger (diumenger), etc.
* 9. A l’imperatiu negatiu, substitució no generalitzada de les formes del present de subjuntiu per les del pretèrit imperfet de subjuntiu: Ho fessu pas, això. (No ho feu, això.) Hi passessu pas, per aquí (No hi passeu, per aquí.)
* 10. El verb haver té aquestes formes: hai, has, ha, ham, hau, han.
* 11. Acabament en -i semivocal a les terminacions dels verbs anar, fer i haver en la primera persona del singular del present d’indicatiu: Vai a Llivi. Fai bé la feina. Prou ha rigut.
* 12. Variacions en la primera, segona i tercera persona del singular i la tercera del plural en el present de subjuntiu dels verbs anar i fer i en totes les del verb haver: vaigui, vaiguis, vaigui, vaiguin, faigui, faiguis, faigui, faiguin, haigui, haiguis, haigui, hàiguim, hàiguiu, haiguin.
* 13. Formació del verb anar en el futur imperfet d’indicatiu i en el condicional simple: iré, iràs, irà, irem, ireu,
iran, iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien.
* 14. Ús de la forma ten per tingues: Ten present que ho saberà pas. (Tingues present que no ho sabrà.) Ten en compte això que t’hai dit. (Tingues en compte això que t’he dit.)
* 15. Ús de la forma vos per vols: Tu vos la lluna en un cove. Què vos?
* 16. Variacions en l’infinitiu, el present d’indicatiu i el de subjuntiu del verb cabre o caber: quebo, queps, quep, queben, quèpiga, quèpigues, quèpiguen.
* 17. Ús bastant estès de prou per sí: —Vinràs avui? —Prou. —Farà bo, demà? —Prou que en farà.
* 18. Ús bastant estès de pla per prou: Ell pla hi ha fet cortos. (Ell prou hi ha fet diners.)
* 19. no per pas: Hi irà pas. (No hi anirà.) Pas jo. (Jo no.)
* 20. Els determinants possessius (sense l’article) van sempre davant el substantiu casa: Iràs amb jo a meva casa. Aqueixa que veus és meva casa.
 
== Lèxic ==
9.641

modificacions