Arquebisbat de Narbona: diferència entre les revisions

| footnotes =

}}

 

Al segle VI [[Elna]] es va erigir en bisbat dins la província de [[Septimània]] que era la jurisdicció de Narbona. La conquesta àrab, el [[segle VIII]], va posar fi a l'organització eclesiàstica existent. Quan els francs van recuperar [[Usés]], [[Nimes]], [[Lodeva]], [[Magalona]], [[Agde]] i [[Besiers]], el [[752]], s'hi van erigir bisbats. Al [[759]] els francs van conquerir [[Narbona]], [[Carcassona]], [[Elna]] i llocs de la [[Gòtia]], i es van establir tres nous bisbats. El [[767]] van entrar a Tolosa de Llenguadoc i es va crear un bisbat. El [[785]] es van recuperar la diòcesi d'[[Bisbat d'Urgell|Urgell]] i de [[Girona]], i la de [[Bisbat de Vic|Vic]] el [[798]], i finalment [[Barcelona]] el [[801]]. Tots aquests bisbes restaren supeditats a l'autoritat del Arquebisbe de Narbona, que des de llavors presidia els sínodes i concilis provincials de tota Septimània i de Gòtia. El [[906]] el bisbe Idalguer d'Osona es queixava de la supeditació de la diòcesi a Narbona, i es coneix l'intent del bisbe [[Esclua bisbe intrús d'Urgell|Esclua]] d'Urgell ([[886]]-[[892]]) de restaurar la seu metropolitana de Tarragona ([[Arquebisbat de Tarragona]], cap de l'antiga província [[Tarraconense]]). L'abat de Santa Cecília de Montserrat, [[Cesari (abad)|Cesari]], també va intentar restaurar la seu de Tarragona el [[966]], i [[Ató d'Osona|Ató]], [[bisbe de Vic|bisbe d'Osona]] ho va provar el [[970]]. El [[1091]] el bisbe de [[Vic]] [[Berenguer Sunifred]] va obtenir la separació de Narbona, però l'arquebisbat o metròpoli de Tarragona no es va restablir formalment fins al [[1116]].