La primavera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He retocat algunes majúscules
m Corregit: grecorromà > grecoromà
Línia 27:
Mercuri. El déu queda identificat pels calçats amb ales i pel caduceo usat per a separar serps i fer la pau (Botticelli ha representat les serps com dracs amb ales); amb el seu elm i la seva espasa, sembla clarament el guardià del jardí de Venus. Estira la mà per a tocar els núvols amb el seu caduceo per a dispersar la boira. Mira cap al cel, la qual cosa s'interpreta com unió amb el més enllà. Mercuri seria intermediari entre els homes i els déus, però també el déu dels comerciants. Vesteix lleugerament amb un mantell vermell cobert de flames, que cau de forma molt asimètrica, la qual cosa es considerava un tret típic de l'Antiguitat i ja era una indicació que s'estava representant una escena mítica.
 
* Les tres Gràcies. Servidores de Venus, ofertes a una graciosa dansa, estan representades com tres joves gairebé nues i lluint pentinats elaborats i diversos. El cabell solt només podien dur-lo les joves solteres. Les hi ha cridat Gràcies perquè d'aquesta forma, ballant en rotlle, les hi va representar en l'art grecorromàgrecoromà. Com altres dels personatges del quadre, les Gràcies semblen ser retrats de persones existents en l'època i conegudes del pintor: per exemple, la Gràcia de la dreta és Caterina Sforza, que Botticelli va retratar com Santa Catalina d'Alexandria (sempre de perfil), en el quadre conservat en el Museu Lindenau de Altenburg (Alemanya). La del mitjà ha de ser Semiramide Appiani, dona de Lorenzo il Popolano, el qual al seu torn estaria representat com Mercuri, cap al qual mira Semiramide. La de l'esquerra seria Simonetta Vespucci, prototip de bellesa botticelliana. La hipòtesi més acreditada referent a aquestes tres joves és que la de l'esquerra, de cabells rebels, representa la Voluptuosidad (Voluptas), la central, de mirada malenconiosa i d'actitud introvertida, la Castedat (Castitas), i la de la dreta, amb un collaret que sosté un elegant i preciós colgante i un vel subtil que li cobreix els cabells, la Bellesa (Pulchritudo).
 
* Venus: Es troba en el centre del quadre i serveix d'eix a la composició, torna lleugerament l'esquena a la resta de figures. Entorn del seu cap s'aclareix l'arboleda, que forma una espècie d'aurèola. Està representada com una Madona, amb el cabell cobert per cofia i vel, com una dona casada. Vesteix una camisa llarga i, per damunt, vestit i mantell, que cau de forma asimètrica, com el de Mercuri. El ventre prominent era considerat graciós, i un signe d'elegància era col·locar la mà sobre una tela, per a evidenciar la seva bellesa. És el centre no només físic sinó també moral de l'obra, en els seus dos aspectes de Venus Urania i Venus Genitrix, força creadora i ordenadora de la Naturalesa, que fa néixer i créixer a tots els éssers vius;