Home de Pequín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
No hi ha referències per a "humà de Pequín", però bastantes per a "home de Pequín" (ex. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0132252.xml)
Línia 9:
| genus = [[Homo (gènere)|Homo]]
| species = [[Homo erectus|H. erectus]]
| subspecies = '''H. e. pekinensis'''
| trinomial = ''Homo erectus pekinensis''
| trinomial_authority = ([[Davidson Black|Black]], 1927)
| synonyms = ''Sinanthropus pekinensis''
}}
'''HumàHome de Pequín''' ([[xinès]]: 北京人, [[pinyin]]: Běijīngrén) és el nom pel qual es coneix la [[subespècie]] ''[[Homo erectus]] pekinensis'' o ''Sinanthropus pekinensis'', a causa del fet que les seves restes fòssils es van descobrir el sud-oest de [[Pequín]] ([[República Popular de la Xina|Xina]]), en una cova de la localitat de [[Zhoukoudian]] (周口店, ''Zhōukǒudiàn''). Les restes foren trobades entre [[1921]] i [[1937]] i daten de fa entre 250.000 i 500.000 anys. És especialment popular perquè en el moment del seu descobriment fou considerada la primera baula perduda que justificava la teoria de l'evolució.
 
'''Humà de Pequín''' ([[xinès]]: 北京人, [[pinyin]]: Běijīngrén) és el nom pel qual es coneix la [[subespècie]] ''[[Homo erectus]] pekinensis'' o ''Sinanthropus pekinensis'', a causa del fet que les seves restes fòssils es van descobrir el sud-oest de [[Pequín]] ([[República Popular de la Xina|Xina]]), en una cova de la localitat de [[Zhoukoudian]] (周口店, ''Zhōukǒudiàn''). Les restes foren trobades entre [[1921]] i [[1937]] i daten de fa entre 250.000 i 500.000 anys. És especialment popular perquè en el moment del seu descobriment fou considerada la primera baula perduda que justificava la teoria de l'evolució.
 
El jaciment de [[Zhoukoudian]] fou catalogat com a [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] des de l'any [[1987]].
 
== El descobriment ==
En el descobriment de l'humàhome de Pequín van intervenir dos factors: la faula i l'atzar. Els habitants de la zona venien als estrangers tota sort de dents, pretenent que eren dents de drac -aquesta és la faula- i l'atzar es va presentar quan una d'aquestes dents va anar a parar a mans d'un científic suec, que, en estudiar-la, la reconegué com a pertanyent a un mamífer extint.
 
Es va investigar l'origen d'aquesta dent i es va establir que provenia d'una cova de Pequín. Les investigacions van començar el [[1921]]. D'acord amb el relat posterior del [[paleontòleg]] austríac [[Otto Zdansky]], que treballava per al [[geòleg]] suec [[Johan Gunnar Anderson]], un habitant de la zona portà els arqueòlegs fins al que avui en dia es coneix com el '''''Turó de l'Os'' ''del Drac''''', un lloc ple d'ossos fossilitzats.
Linha 26 ⟶ 25:
El paleontòleg va començar les feines d'excavació immediatament i trobà el que semblava ser un [[queixal]], [[molar]] humà fossilitzat. El [[1923]], va retornar al mateix indret i els materials extrets en les dues excavacions foren enviats a la Universitat d'[[Uppsala]], a [[Suècia]], per a la seva anàlisi. El [[1926]], Andersson anunciava la descoberta de dos molars humans trobats en aquest material i Zdansky publicava els seus descobriments.
 
El 1927, l'[[anatomia|anatomista]] canadenc [[Davidson Black]], que treballava a la Facultat de Medecina de Pequín, va analitzar les troballes i posteriorment, publicaria els seus descobriments en la revista ''Nature''. Els primers espècimens d'''Homo erectus'' havien estat trobats a [[illa de Java|Java]] el [[1891]] per [[Eugène Dubois]]. L'[[home de Java|humà de Java]] fou inicialment batejat com a ''Pithecanthropus erectus'', però més tard fou transferit al gènere ''Homo''.
 
La [[Fundació Rockefeller]] va accedir a patrocinar els treballs a [[Zhoukoudian]]. Cap al [[1929]], els arqueòlegs xinesos [[Yang Zhongjian]] i [[Pei Wenzhong]], i posteriorment [[Jia Lanpo]], es feren càrrec de l'excavació. Durant els següents set anys, van desenterrar fòssils de més de quaranta espècimens d'adults, joves i nens, incloent-hi sis voltes cranianes gairebé completes. Es creu que l'indret era un lloc d'enterrament. El [[paleontòleg]] [[Pierre Teilhard de Chardin]] i l'[[antropòleg]] [[Franz Weidenreich]] també van participar en els descobriments.