Pere Gras i Bellvé: diferència entre les revisions

Va estudiar llatí a les Aules de Reus i després passà a Barcelona per acomplir els dos anys de teoria que per primera vegada s'exigia als que aspiraven al notariat. Tornà a Reus, on treballà a la notaria del seu pare. Va ser notari de [[Falset]] on anà a residir quan tenia 39 anys. Formà part, el 1840, de la redacció del periòdic literari de Reus ''[[El Liceo]]'' i del setmanari també reusenc ''[[El Pasatiempo]]''. Junt amb [[Andreu de Bofarull i de Brocà|Andreu de Bofarull]] i [[Marià Fonts i Fortuny|Marià Fonts]] editaren ''[[El Juglar: periódico de los teatros]]'' (1843). Era redactor de ''[[El Deseo del pueblo]]'' el 1856. Va escriure la comèdia ''Lo mismo es ella que todas'' (representada a Reus el 1842), l'última escena de la qual la va fer en col·laboració amb [[Marià Fonts i Fortuny|Marià Fonts]], i el drama ''Isabel Besora la Pastoreta o ja sía La Peste de Reus el 1592'', sobre l'aparició de la Mare de Déu a [[Isabel Besora|una pastora]], publicada a Reus el [[1857]] i estrenada tres anys després. Va publicar diverses obres històriques sobre Reus des del segle IX fins al regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i la regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]], a la revista ''El'' ''[[Eco del Centro de Lectura]]'' entre 1877 i 1882. També va escriure poesia, recollida a l'obra ''[[Los Trobadorstrobadors nousNous]]''. Va morir a Falset el [[1882]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=194-199|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>