Himeneu (Suñol): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
== Història ==
Segons una carta de [[Víctor Balaguer]], l'obra va obtenir el primer premi en una exposició a Madrid, i fou adquirida pel govern espanyol per una quantitat superior als tres mil duros. Va decorar durant un temps l'escala del [[Ministeri de Foment]]. Posteriorment va ser enviada a una exposició de París, on també va rebre el primer premi però, quan la van retornar a Espanya, estava trencada, partida en dos i amb un braç trencat. És per aquest motiu que es va guardar als magatzems del [[Museo del Prado]]. El 1886 el director del Prado, [[Federico de Madrazo]], va donar l'obra a Víctor Balaguer, a canvi que ell s'ocupés de la restauració. Balaguer, al seu torn, li va demanar a Suñol que fes un donatiu a Catalunya i que s'encarregués ell mateix de fer la restauració de l'obra, que aniria a parar a l'exposició permanent de la flamant [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]]. Suñol al seu torn va acceptar la proposta dient que -a canvi- faria un buidat de l'obra per al Museo del Prado. Suñol, en agraïment per la iniciativa de Balaguer, també va regalar al museu dos models dels evangelistes Sant pere i Sant Pau. L'agost de 1886 l'Himeneu i el Sant Pau ja havien arribat al museu.<ref name="comas07" /> Al Museo del Prado es conserva la còpia en guix.<ref name="comas07" />
== Descripció ==
[[José Ramón Mélida]] va fer aquest comentari de l'obra:
{{cita|... Tornant els ulls a la estatuària antiga, també va escometre el tema predilecte de l'art grec, inspirant-se en les seves obres: el nu. Tal és la bella estàtua d' Himeneu. Apareix el diví mosso arrogant, rialler, coronat de roses, en peu; l'elegant tors ondulant lleugerament i carregant sobre la cama dreta; amb l'esquerra lleugerament doblegada, recordant la postura dels atletes de [[Policlet]]; el braç destre al costat del cos; l'esquerre exempt, veient com arrela el foc de l'amor humà de la torxa que té en una mà, a la qual té en l'altra. A la inflexió, la línia que ondula des de la inclinada cap fins al centre abdominal, i des d'aquí, en sentit invers, fins al peu esquerre, hi ha un buf [[Praxíteles|praxitelià]], avivat per la morbidesa que li va prestar el natural. Com de distant es troba aquesta clàssica figura, d'aquelles que va produir el gust napoleònic amb el seu pretensiós dogmatisme arqueològic! Qualsevol de les estàtues a què ens referim, resultarà freda al costat de l'Himeneu de Suñol; perquè aquest, per executar la seva estàtua, no es va dispensar amb la contemplació dels marbres antics del atent examen de la Natura, que va saber engrandir i sublimar a la manera clàssica. El modelatge revela un estudi tan conscienciós com delicat, i el sentiment amb e1 que es va saber expressar l'autor la amorosa indolència i la suau morbidesa del al·legòric personatge. La filiació artística d'aquesta figura està en els juvenils déus de Praxíteles, la característica és la gràcia. El cap, sobretot el rostre, que respira la placidesa olímpica, i els peus calçats amb sandàlies, revela les impressions directes de l'estatuària hel·lènica; el cos, d'admirable elegància, construït amb unes proporcions que recorden les del [[Lísip|cànon de Lisypo]], el famós escultor d'Alexandre, i fins i tot les superen en esveltesa, guarda més relació que amb les estàtues antigues, amb les del [[Renaixement]]; i la mà dreta té una mica de [[Miquel Àngel|miquelangelesc]].|[[José Ramón Mélida]]<ref>[http://www.jeronimosunol.net/esp/obras/himeneo.html Himeneo]</ref>}}
== Premis i reconeixements ==
| |||