Himeneu (Suñol): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
| any = 1866
| estil =
| material = escaiola
| llargada = 60
| alçada = 162
Línia 27:
 
== Història ==
Amb els diners que havia guanyat venent la seva escultura de [[Dant (Suñol)|Dant]], Suñol va tornar a itàlia i va començar a treballar en una escultura d'un [[Himeneu]].
Segons una carta de [[Víctor Balaguer]], l'obra va obtenir el primer premi en una exposició a Madrid, i fou adquirida pel govern espanyol per una quantitat superior als tres mil duros. Va decorar durant un temps l'escala del [[Ministeri de Foment]]. Posteriorment va ser enviada a l'exposició universal de París de 1867, on va rebre el tercer premi.<ref name="Bravo2003"/>
L'obra va ser presentada a l'[[Exposició Nacional de Belles Arts]] de Madrid de 1866, amb la qual va obtenir la Medalla de Primera Classe. És per això que l'obra va ser adquirida per incorporar-se als fons de l'Estat, sent adquirida per 3.500 pessetes per [[Reial Ordre]] del 3 de maig de 1866.
L'obra va obtenir .Segons una carta de [[Víctor Balaguer]], l'obra va obtenir el primer premi en una exposició a Madrid, i fou adquirida pel govern espanyol per una quantitat superior als tres mil duros. Va decorar durant un temps l'escala del [[Ministeri de Foment]]. Posteriorment va ser enviada a l'exposició universal de París de 1867, on va rebre el tercer premi.<ref name="Bravo2003"/>
 
Quan la van retornar a Espanya, estava trencada, partida en dos i amb un braç trencat. És per aquest motiu que es va guardar als magatzems del [[Museo del Prado]]. El 7 de maig de 1886, el director del Prado, [[Federico de Madrazo]], va donaraccedir per Reial Ordre a Dipositar l'obra a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a canvi que ell s'ocupés de la restauració. Balaguer, al seu torn, li va demanar a Suñol que fes un donatiu a Catalunya i que s'encarregués ell mateix de fer la restauració de l'obra, que aniria a parar a l'exposició permanent de la seva flamant [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] de [[Vilanova i la Geltrú]]. Suñol al seu torn va acceptar la proposta dient que -a canvi- faria un buidat de l'obra per al Museo del Prado. Suñol, en agraïment per la iniciativa de Balaguer, també va regalar al museu dos models dels evangelistes Sant pere i Sant Pau. LEl 17 d'agost de 1886 l'Himeneu i el Sant Pau ja havien arribat al museu.<ref name="comas07" /> AlPosteriorment Museol'obra delva retornar al Prado.<ref esname="comas07" conserva/><ref>Catálogo de la.., còpiacit. ensupra, guixn. 80, p. 92. «Adición. Escultura. no 525», El Museo Universal, Madrid, 26/5/1867, </ref><ref>{{cite namebook|author="comas07"Leticia Azcue Brea|title=Escultors catalans del segle XIX en el Museo Nacional del Prado: una primera aproximació|url=http://books.google.com/books?id=EtepnQEACAAJ|year=2009|publisher=L. Azcue Brea}}</ref>
 
== Descripció ==