Xahrisabz: diferència entre les revisions

'''Xahrisabz''' o '''Shakhrisabz''', (persa: '''Shahr-e Sabz''' o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: '''Shahrisabz''' / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament '''Kish''' o '''Kesh''' o '''Kash''', xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat), és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] a uns 80 km al sud de [[Samarcanda]]. Té una població de 53.000 habitants (cens del [[1991]]). És famosa per ser la ciutat on va néixer [[Tamerlà]]. El seu nom vol dir "'Gran Ciutat"' en persa.

S'ha intentat identificar amb la clàssica '''Nautaca''', que ja existia en temps d'[[Alexandre el Gran]], quan el general [[Ptolomeu]] (després [[Ptolemeu I Sòter]]) va capturar alel sàtrapa [[Bessos de Bactriana]] a Nautaca. Alexandre hi va passar el l'hivern del 328 al [[327 aC]].

Marquart estima que fou refundada el segle VII i portà el nom de ''Kish''. El pelegrí budistebudista xinès [[Hiuen-Tsang]] l'esmenta com a ''Kie-siang-na''. Després de derrotar alsels turcs (vers 645-648), els xinesos haurien arribat fins a Kish i la Portaporta de Ferro i tota la [[Transoxiana]] hauria estat agregada a l'imperiImperi xinès sota autoritat del virrei Firuz, fill del darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]]. És possible que hi hagués arribat el general àrab Said ibn Uthman en la seva expedició més enllà de l'[[Amudarià|Oxus]], del 676, ja que segons [[al-Tabari]] "va derrotar alsels sogdians i va conquerir la seva ciutat" (que seria Kish i no Samarcanda). Quan [[Kutayba ibn Muslim]] fou nomenat governador d'Orient, el general [[al-Hajjaj ibn Yússuf|al-Hadjdjadj]] li va ordenar aplanar Kish, destruir Nasaf i portar alel senyor local (sogdià) a Wardan, però va ser rebutjarrebutjat (707) i va haver de tornar a [[Merv]]. El 710, en un segon intent, va reprimir una revolta del príncep de [[Shuman]], a l'alt [[Caghaniyan]],; va travessar la [[Portaporta de Ferro]] i va conquerir Kish i Nasaf. Kish va restar en mans del califat. Yakubi diu que tenia el seu propi príncep i que, al segle VIII, alen ser la principal vila de Sogdiana, va ser anomenada ''Sughd'' (d'acord a la norma de que elsel principal centre urbà agafava el nom de la regió). El 750/751, es va revoltar coincidint amb l'arribada d'un exèrcit turc i l'esperança d'ajut xinès, però el general Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim, general d'[[Abu Muslim]], va matar alel príncep (títulatintitulat ''ikhshid'' segons al-Ikhrid) aen la batallaBatalla de Kandak, just al nord de la Portaporta de Ferro, i esse'n va apoderar dels seus tresors. El seu germà Taran fou nomenat príncep alen el seu lloc. Vers el 775, el districte va ser centre principal del moviment religiós antimusulmà d'Hashim ibn Hakim [[al-Mukanna]], conegut com "el Profeta velat del Khurasan". El poble de Narshakhi, al districte de Kish, fou el primer a unir-se al cap rebel, sota la direcció del cap local Umar Subakhi, que va matar a l'''amiremir'' àrab a Kish, on es va acollir a al-Mukanna i se li van donar provisions. Al final del seu moviment, va presentar la seva darrera resistència aen una fortalesa propera quan fou atacat pel general Said ibn Amr al-Djurashi, fins a morir el 779/780; durant dos segles, la població local fou considerada mubàyyida, esperant el retorn messiànic d'al-Mukanna.

HiN'hi ha bones descripcions del segle IX i X. Al segle X, va començar a decaure. Al segle XI, amb els karakhànides i després seljúcides, se'n parla molt poc. Va continuar decaient. El 1220, es va sotmetre sense resistència als mongols. El 1222, la va visitar el viatger taoista xinès Chang-ch'un, en viatge a [[Samarcanda]] a la cort del gran khan, i l'anomena ''Kie-shi''. El 1255, hi va fer una estànciaestada d'un mes el khan [[Hulagu]], acompanyat d'Arghun (que era governador del Khurasan) i d'altres magnats. En aquest segle, va començar una certa recuperació sota els khans de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]]. laLa regió fou ocupada per la tribu mongola dels barlas, després turquitzada. En aquest temps, la ciutat tenia una ciutadella i la regió estava ben cultivada i exportava mules, cistelles i sal vermella. La vila antiga havia quedat despoblada i en va sorgir una de nova a la rodalia.

Hi va néixer [[Tamerlà]] el [[9 d'abril]] dedel [[1336]].<ref> segons Ibn Arabshah al llogaret de Khodja-Ilghan</ref> El 1351, apareix en mans delde l'usurpador txagataïda Buyan Kuli Khan, que hi va encunyar moneda. El 1360, Tamerlà va arrabsararrabassar la ciutat al cap tribal Hadjdji Barlas; el sultàsoldà hi va residir els estius després dedel 1380 i va dotar després a Kish amb diverses edificacions, entre les quals el palau Ak Saray (vers [[1381]]), i va planejar construir allí la seva tomba; aquestes mostres de favor, però, no eren sentimentalsentimentals envers el seu lloc de naixement sinó per a obtenir el suport deldels barlas, que 20 anys després de la seva mort, el 1425, encara foren clausclau en la campanya d'Ulugh Beg al [[Mogholistan]]. La ciutat apareix descrita alsen els annals [[Ming]] xinesos (la ciutat s'anomena ''K'o-shi'') i també per Clavijo, que hi va estar el [[1404]].

Al segle XVI, era encara una vila important governada per un príncep de la família reial [[shibànida]]. Fou en aquest temps que va començar a ser coneguda com a ''Shahr-i Sabz'' (la 'Ciutat Verda'). Abd Allah II (1557-1598) la va conquerir, el [[1557]], quan va ocupar el tron i, la va destruir en revenja per la mort del seu cavall, però després la va reconstruir. Baber li va tornar a donar el nom de ''Kish'', que no es va conservar. Al segle XVII, la ciutat i la de Kitab, una mica al nord, eren sovint semi independentssemiindependents sota els seus begs, i els khans de [[Bukharà]] en cobejaven el seu domini, però el desert a l'oest i les muntanyes al nord feien difícildifícils atacs procedents de Bukharà o de Samarcanda. Al segle XIX, primer el khan de Bukharà Amir Haydar Tura Khan (1799-1826) i després el seu fill Nasr Allah (1827-1860) van intentar-ne la conquesta; i el segon ho va aconseguir el [[1856]], però la va perdre poc després. El seu successor, [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan]] (1860-1865), la va ocupar altre cop el [[1860]], però la va perdre el [[1865]] i va recuperar la independència. El [[1870]], els russos manats pel general Abràmov la van ocupar al senyor local (després d'una ferotge resistència), en revenja per la mort d'un recaptador tsarista, i la van cedir a Bukharà. El beg local va fugir a [[Khokand]]. {{text imprecís|data=febrer de 2014}}

''Per a l'estat independent de '''Shahr-i Sabz''', vegeu'' [[Beylik de Shahr-i Sabz]].

El 1942, els soviètics hi van ordenar excavacions arqueològiques. Els monuments timúrides de la part vella han estat declarats [[Patrimoni de la Humanitat]].

* Mesquita del Divendres (dedel 1437, construïda per Ulugh Beg)

* Casa de la meditació, un mausulumausoleu construït per Ulugh Beg el 1438

* Complex Dorussiadat (Seuseu del Poder i l'Energia), amb la tomba de Jahangir, fill de Tamerlà

* Tomba de Timur, planejada per Tamerlà, però no s'hi va enterrar. Els dos cossos de la tomba no estan identificats

*[http://www.orexca.com/shakhrisabz.shtml History and monuments of Shahrisabz].

*[http://www.kufic.info/architecture/aqsaray/aqsaray.htm Square Kufic decoration on Timur's Summer Palace].

*[http://www.kufic.info/architecture/shakhrisabz/daralsiyadah.htm Square Kufic decoration on the Dar al-Siyadah Complex].

*[http://www.kufic.info/architecture/shakhrisabz/daraltilavah.htm Square Kufic decoration on the Dar al-Tilavah Complex].