Diferència entre revisions de la pàgina «Trombó»

2.942 octets eliminats ,  fa 4 anys
retiro informació sense referències
(retiro informació sense referències)
El '''trombotrombó de vares''' o '''trombó de colissa''' és un [[instrument]] de [[instumentinstrument de metall|vent-metall]] que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del [[pavelló (música)|pavelló]], que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La colissa substitueix en aquest cas la funció que en altres instruments, com la [[trompeta]], fan les vàlvules o pistons.
{{millorar traducció|data=febrer de 2013|traduir els enllaços de la taula}}
{| border="1" cellspacing="0" style="float:right;margin-left:0.5em"
!width="175px" bgcolor="#FFD700" | Trombo<br />
|-
| [[Idioma inglés|en]], [[Idioma francés|fr]], [[Idioma italiano|it]]: ''trombone'', [[Idioma alemán|de]]: ''Posaune'', [[Idioma español|es]]: ''trombón'', [[Idioma sueco|sv]]: ''Basun''
|-
|
{| border="0"
! bgcolor="#FFEC8B" | [[Instrument musical|Classificació]]
|-
| [[Aeròfon]] <br /> [[Instrument de vent]] <br /> Classificació segons Hornbostel-Sachs: 423.22 ([[trompeta|trompetes]] de [[colissa]])
|-
! bgcolor="#FFEC8B" | [[Tessitura]]:
|-
| [[Fitxer:Range_trombone.png|140px|center|Tessitura d'un trombó]]
|-
! bgcolor="#FFEC8B" |
|-
| <!-----[[trombonist|List of classical trombonists]] <br/> [[List of jazz trombonists]] <br/> --->
|}
|-
|}
El '''trombo de vares''' o '''trombó de colissa''' és un [[instrument]] de [[instument de metall|vent-metall]] que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del [[pavelló (música)|pavelló]], que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La colissa substitueix en aquest cas la funció que en altres instruments, com la [[trompeta]], fan les vàlvules o pistons.
El seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d'[[harmònic|harmònics]] naturals. La colissa, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un [[semitò]]. Sobre aquestes notes fonamentals i a través de la pressió d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitjà de l'[[embocadura]], es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el trombó tenor, el més habitual.
 
== Tipus de trombó ==
 
=== Trombó tenor ===
[[Fitxer: Posaune.gif|thumb|Trombó Tenor]]
Les posicions del trombó baix són les mateixes que les del trombó tenor.
 
Hi ha un trombotrombó baix en una orquestra simfònica estàndard. També s'utilitzen sovint en les [[Big Band|big bands]]s i les [[Bandes de Música|bandes de música]], així com en els conjunts de metall.
 
=== Altres trombons ===
El ''trombó contrabaix'' és probablement la variant més extrema, afinat en Si♭, una [[Octava (música)|octava]] més baix que el tenor i trombó baix. Hi ha diferents maneres de construir un trombó de doble longitud. Una manera eficaç bastant comuna és ampliar la distància entre les posicions fins al doble. També el trobem afinat en Fa. Fou emprat per [[Richard Wagner]] a ''[[L'anell del nibelung|]]''L'anell del nibelung'']].
 
El ''trombó alt'' està afinat en Mi♭ o Fa, i és més petit que el trombó tenor. Com que és més curt, les posicions són diferents del tenor i baix. El so és encara més brillant. El trombó alt és utilitzat principalment en orquestres simfòniques, encara que també té una història com a instrument solista. Compositors moderns han redescobert l'instrument i comença a sorgir en composicions modernes.
 
Els efectes advers en el so de l'instrument també ha portat a que des del 1990 fins als nostres dies hi haja hagut un gran desenvolupament en l'àrea de la vàlvula trombó. La [[Thayer]] és potser la més conegut dels tipus de vàlvules noves, però també en trobem d'altres, com ara la [[Greenhoe]], [[Hagmann]], [[Connecticut]] s [[Christian Lindberg]] Valve i [[K-vàlvula]] de [[Bach Stradivarius]], que han gaudit d'una àmplia difusió. L'última incorporació en aquesta família és [[Shire]] [[TruBore]], que actualment només està disponible per acte de la companyia produïts instruments. Comú a tots aquests tipus de vàlvules és que donen al músic un flux d'aire lliure a través de l'instrument i un so més obert.
{{commonscat}}
 
[[Fitxer:Posaune.gif|250px|thumb|left|Un trombó]]
== Història ==
 
=== Renaixement i Barroc ===
{{mainAP|Sacabutx}}
[[Fitxer:Posaune.gif|250px|thumb|left|Un trombó]]
 
El sacabutx s'utilitzà àmpliament a tot Europa des de la seva aparició al segle XV fins a mitjan segle XVII. Va ser utilitzat en esdeveniments a l'aire lliure, en concerts i en els entorns litúrgics. Els grups on formava part anaven des de les capelles, els conjunts de vent amb les veus, i els primers conjunts de tipus orquestra en entorns religiosos com la [[Basílica de Sant Marc (Venècia)|Basílica de Sant Marc]] a Venècia a principis del segle XVII. Compositors famosos que escriuen per al trombó en aquest període: [[Giovanni Gabrieli]] i el seu oncle [[Andrea Gabrieli]], [[Claudio Monteverdi]] i [[Heinrich Schütz]]. També hi ha alguns temes en solitari escrits específicament per al trombó al segle XVII.
 
 
El primer ús del trombó en una simfonia va ser en 1807 en la ''Simfonia en Mi Major'' del compositor suec [[Joachim Nicolas Eggert]], tot i que el compositor acredita generalment amb la seva introducció a l'orquestra simfònica va ser [[Ludwig van Beethoven]], que ho va utilitzar en l'últim moviment de la seva [[Simfonia núm. 5 (Beethoven)|Simfonia núm. 5 en do menor]] (1808).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Kallai|nom = Avishai|article = Revert to Eggert|publicació = British Trombone Society|url = http://www.britishtrombonesociety.org/archived-articles/revert-to-eggert.html|data = |pàgines = |llengua = anglès}}</ref> Beethoven també va usar trombons en la seva [[Simfonia núm. 6 (Beethoven)|Simfonia núm. 6 en fa major ("Pastoral")]] i la [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|Simfonia núm. 9 ("Coral")]].
=== Romanticisme ===
 
=== Romanticisme ===
==== Orquestres del segle XIX ====
Molts compositors van ser directament influenciats per l'ús de Beethoven de trombons, i es integrar totalment en l'[[orquestra]] a la dècada de 1840. Els compositors de mitjans del segle XIX, com [[Franz Schubert]], [[Franz Berwald]], [[Robert Schumann]], [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], [[Richard Wagner]], [[Hector Berlioz]], [[Gioacchino Rossini]], [[Giuseppe Verdi]], [[Franz Liszt]], i [[Charles Gounod]], van incloure els trombons en les seves òperes, simfonies i altres composicions orquestrals.
 
Especialment amb la [[oficleide]], o més tard, el [[tuba]] adjuntes al trio trombó durant el segle XIX, les parts van anotar per al trombó baix poques vegades va baixar un preu tan baix com parts marcats abans de l'addició de qualsevol d'aquests nous instruments del llautó baix. Només en el segle XX ho va fer recuperar un cert grau d'independència. Els experiments amb diferents constitucions de la secció de trombons durant els segles XIX i XX, incloent a més de [[Richard Wagner]], d'un trombó contrabaix a Der Ring donis Nibelungen i [[Gustav Mahler]] i [[Richard Strauss]] 'augment ocasional de l'addició d'un segon trombó baix que el trio habitual de dos trombons tenors i un trombó baix, no han tingut cap efecte durador; la majoria de les obres orquestrals encara marcarà per a mitjans de costum a la secció-finals del segle XIX sota de llautó de dos trombons tenor, trombó baix i una tuba un.
 
==== Bandes de música del segle XIX ====
Trombons han estat part de la banda de vent gran des dels seus inicis com un conjunt durant la [[Revolució Francesa]] de 1791 Al llarg de les tradicions de la banda diversos vent del segle XIX van ser establertes, incloent les bandes militars, bandes de música civils (principalment en el País Valencià a les nostres contrades) i bandes de circ. Alguns d'aquests grups, especialment les bandes militars a [[Europa]], van fer ús de trombons que miren cap enrere, on la secció de la campana va assenyalar darrere de l'espatlla esquerra de l'instrumentista.
 
=== Segle XX ===
 
==== Orquestres del segle XX ====
Al segle XX el trombó va mantenir el seu lloc important en l'orquestra amb parts prominents en obres de [[Richard Strauss]], [[Gustav Mahler]], [[Arnold Schoenberg]], [[Alban Berg]], [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], Olivier Messiaen, Igor Stravinsky, Dmitri Shostakovich, Sergei Rachmaninov, Sergei Prokofiev, Ottorino Respighi, Edward Elgar, Gustav Holst, Ralph Vaughan Williams, Benjamin Britten, William Walton, Jean Sibelius, Carl Nielsen, Leos Janacek, George Gershwin, Aaron Copland, Leonard Bernstein i Béla Bartók.
 
Amb l'auge de les escoles de música i de música gravada, seccions orquestrals trombó de tot el món va començar a tenir una idea més consistent d'un so de trombó estàndard. Orquestres britàniques van abandonar l'ús de petits tenors calibre i G baixos en favor d'un enfocament americà / alemany de grans tenors i baixos calibre B en la dècada de 1940. Orquestres franceses van fer el mateix en la dècada de 1960.
 
==== Instrument solista i música de cambra al segle XX ====
A la segona meitat del segle, nous compositors van començar a donar volta a la trombó un nivell d'importància en la música solista i de cambra. Peces com Octandre d'[[Edgard Varèse]], Sonata de [[Paul Hindemith]] de [[Charles Wuorinen]] ''Trombone Trio'' i de [[Luciano Berio]] ''Sequenza V'' va obrir el camí per als compositors menys coneguts per construir un repertori més ampli. Les opcions populars per a música considerant inclouen avui de [[Stjepan Sulek]] ''Vox Gabrieli'', ''Sonatine ''de [[Jacques Castérède]] i de [[Jean Michel Defaye]] ''Deux Danses''. Alguns concerts per a trombó conegudes d'aquest període inclouen obres de [[Pascal Dusapin]], [[Derek Bourgeois]], [[Lars-Erik Larsson]], [[Launy Grondahl]], [[Nino Rota]], [[Christopher Rouse]] i [[Henri Tomasi]]. [[Gen Sandström]] compondre dos concerts que es realitzaran per [[Christian Lindberg]], el seu Trombone Concerto No 1 (1990) és anomenat Moto Moto Odyssey o Concerto. En 1995-6, [[Johan de Meij]] va escriure la seva T-Bone Concert per a trombó i orquestra de vents. Artistes com Mark Hetzler han gravat obres de [[Alban Berg|Berg]], [[Anton Webern|Webern]], i [[Igor Stravinsky|Stravinsky]] transcrites d'altres instruments (com l'oboè, clarinet i cordes) per mostrar la dificultat, la versatilitat i la gamma de la música en solitari el trombó pot manejar amb molta sensibilitat.<ref>[http://summitrecords.com/product.tmpl?SKU=361 20th Century Architects, CD Recording, Summit Records]</ref>
 
==== ''Popular music'' ====
Malgrat l'interès minvant del públic en la música clàssica, i posteriorment el [[jazz]],{{citació necessària|data= agost de 2014}} el trombó ha continua sent rellevant, encara que no hagi estat sempre destacat.{{citació necessària|data= agost de 2014}} Gairebé totes les variants del jazz han utilitzat un o més trombons al llarg del segle. Originades al [[Carib]], la [[salsa (música)|salsa]] i l'[[ska]] incorporen gairebé sempre una secció de vent, que inclou els trombons. Els grups de [[rock]] amb secció de vent són relativament menys freqüents, però proporcionen un so particular a grups com ara [[Chicago (grup)|Chicago]]; [[Blood, Sweat & Tears]]; i Tower of Power.{{citació necessària|data= agost de 2014}} Els anys 1970 i 1980, grups que provenien de la tradició de bandes de [[Nova Orleans]], van començar a afegir elements de funk, hip hop, i bop als seus repertoris, però mantenint la instrumentació amb trombons i trumpetes.{{citació necessària|data= agost de 2014}} La cançó de [[Christina Aguilera]] "Candyman", utilitza trombons al llarg de tota la cançó. D'altres cançons de Christina Aguilera, [[Beyonce Knowles|Beyonce]], [[Norah Jones]], [[Crystal Bowersox]], [[Fiona Apple]], [[Duffy]], [[Katy Perry]] i d'altres també l'utilitzen.
 
==== Construcció al segle XX ====
Nombrosos canvis en la construcció s'han produït durant el segle XX, incloent l'ús de diferents materials, els augments en el filtre, diàmetre i la campana dimensions, nous tipus de vàlvules i diferents tipus de silenci. L'ús de models informàtics en la fabricació trombó ha permès una millor construcció sonora i una major coherència entre els instruments produïts individualment del mateix model.{{citació necessària|data= agost de 2014}}
[[Fitxer:The Trombone Section of the Eau Claire Municipal Band.jpg|thumb|right|The trombone section of the Eau Claire Municipal Band is featured at a Fourth of July celebration in Owen Park.]]
 
=== Usos contemporanis ===
 
==Referències==
{{Referències|2}}
 
{{ORDENA:Trombo}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Autoritat}}
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Trombo}}
[[Categoria:Instruments de vent]]
[[Categoria:Instruments de cobla]]
104.889

modificacions