'''Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly''' (castellanitzat '''Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly''') ([[Brussel·les]], [[22 de desembre]] de [[1646]] - [[Barcelona]], [[3 de setembre]] de [[1715]])<ref>Albert Octave t'Serclaes de Tilly (1646 - 1715) {{ref-web|url=http://www.geni.com/people/Albert-Octave-prince-de-t-Serclaes-de-Tilly/6000000015597970420|títol=Genealogia<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Militarva ser un militar «[[Països Baixos Espanyols|flamenc]]»<ref>AlDes del segle XVIIXVI la paraula ''flamenco[[flamenc]]'' teniaera ununa sentit[[sinècdoque]] genèrictipus ''[[pars pro toto]]'' per a referir-se als habitants del [[Països Baixos Espanyols]], del qual el [[comtat de Flandes]] només era una partprovíncia. La familia T'Serclaes de Tilly procedia del poble de [[Tilly]], en l'actualitat al municipi de [[Villers-la-Ville]] al [[ducat de Brabant]] (avui a [[Valònia]]) eren per tant brabançons.</ref> al servei de [[Felip V d'Espanya]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref>{{GEC|0061929|Albert Octavius T'Serclaes de Tilly}}</ref> Mestre de camp general a [[Països Baixos espanyols]], capità de la companyia de Reials Guardies de corps flamenques, virrei de Navarra,<ref>[{{ref-publicació |cognom=Martínez Arce |nom= Maria Dolores |enllaçautor= |cognom2= Sesé Alegre|nom2= José Maria |article= Algunas precisiones sobre la provisión del virreinato de Navarra en los siglos XVII y XVIII |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=16017&orden=85484|format= Precisiones|llengua= sobrecastellà|publicació=Príncipe lade provisiónViana del|volum= virreinatoAny de55n Navarra].n°203 |exemplar= |data= 1994 |pàgines= 551-578|issn= 0032-8472 |citació= |ref= }}</ref> el primer capità general d'Aragó<ref>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=13445 «Capitán general» {{es}}], ''Gran enciclopedia aragonesa].'', 2009</ref> i [[capità general de Catalunya]],<ref>Andreu Avel·lí Pi i Arimón: [http://books.google.cat/books?id=1_krvTzTe34C&pg=RA1-PA650 Barcelona antigua y moderna].</ref> Gran d'Espanya i cavaller del Toisó d'Or el [[3 de maig]] de[[1702]]. Era fill de Jean Werner t'Serclaes, comte de Tilly, i de Francisca de Montmorency-Robecq. És parent amb el general-mercenari [[Joan t'Serclaes de Tilly]] (1559-1632). Es casà amb Maria Magdalena de Longueval de Bucquoy.<ref>[{{Ref-llibre |cognom= Pinedo y Salazar |nom= Juan de |títol= Historia de la insigne orden del toyson de oro |url= http://books.google.cat/books?id=2cdJAAAAcAAJ&lpg=PA475&ots=ir4c1HHZvj&dq=luis%20marques%20de%20arpajon&hl=ca&pg=PA452#v=onepage&q&f=false Historia|llengua= decastellà|volum= lavol. insigne1 orden|editorial=Imprenta delReal toyson|lloc= deMadrid oro]|data= 1787 |pàgina= 452}}</ref>
Després de la [[Setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] el 1714 va organitzar la repressió i l'expulsió dels austriacistes,<ref>{{Ref-publicació|cognom = t'Serclaes de Tilly|nom = Alberto Octavio|article = Fasímil de l'edicte d'expulsió|publicació = Edicte del capità de l'exèrcit borbònic de les Dues Corones sobre l'expulsió de Catalunya dels autriacistes, provinents de Castella, València i Aragó|url = http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/impresosahg/id/11723/rec/2|data = 10 de novembre del 1714|pàgines = 1|editorial = Arxiu Històric de Girona}}</ref> planificar la Ciutadella de Barcelona i ordenar el molt mal rebut tancament de la Universitat de Barcelona i la resta de les universitats de Catalunya i el seu transfer a Cervera.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Teodoro Peris|nom = Josep Lluís|títol = Vida i mort de la llengua llatina: Una polèmica lingüística al segle XVIII|url = |edició = |llengua = |data = 2003|editorial = Universitat de València|lloc = València|pàgines = 20|isbn = 9788437056739|volum = volum 99 de ''Collecció Oberta: Literatura''}}</ref>
