Rouran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''rouran''' (en [[xinès]]: '''柔然''', en [[pinyin]]: ''róurán'', [[Wade-Giles]]: ''Jou-jan''), també anomenada '''''ruanruan''''', '''''tan-tan''''' o '''''juanjuan''''', fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els [[sienpei]]. El seu nom, que els fou donat pels xinesos, és un joc de paraules pejoratiu que significa «'insectes desagradablement indecisos»'. Un dels seus caps, Xö-luen, va sotmetre vers el [[402]] a una horda rival: els [[kao-kiu]]. Des de llavors, dominaren tot el [[Gobi]] septentrional, fins a la frontera de [[Península de Corea|Corea]], i l'[[Irtix]] fins prop de [[Qarashahr]].
 
Els seus reis foren els primers que empraren el títol de [[khan]] o kakhan (el títol ''[[chan-yu]]'' era probablement turc). A principis del segle V, la [[dinastia Wei]] ([[Tabgatch]]), sota el rei Sseu (409-423), va rebutjar els rouran del nord de Xina i després, cap al riu Groc, el [[424]], per obra del següent rei Wei Tao (423-452). Tao féu una nova expedició l'any següent ([[425]]), travessant el Gobi i arribant uns mesos després fins al regneRegne d'[[Hia]], el 426 i [[427]]. El [[429]], una altra expedició de Tao contra els rouran va ser rebutjada amb greus pèrdues. Tao va atacar altra vegada alsels rouran el [[443]], i de nou el [[449]].
 
Vers el [[500]], algunes hordes es van separar del seu control. El [[508]], foren derrotats pels [[tolös]] (abans [[kao-kiu]]), als quequals van derrotar elal seu torn el [[516]] i van sotmetre'ls de nou. Una nova revolta fou aplanada el [[521]].
 
Vers el [[520]], els rouran dominaven des de [[Manxúria]] a [[Turfan]] i s'havien aliat als [[heftalites]], que governaven sobre Semiretxe, Turquestan, Sogdiana, Iran oriental i Kabul fins a Merw i la mar d'Aral i fins al Panjab. El khan heftalita s'havia casat amb una tia del khan dels rouran, khan que es deia ''Anakuei''. Una guerra civil per aquesta època entre Anakuei i el seu oncle (conegut només pel seu nom xinès de ''P'o-lo-men'') els va debilitar; cada pretendent va tenir el suport d'algunes hordes, una de les orientals i l'altra de les occidentals. Anakuei ess'hi va imposar (522-552), però des de llavors les hordes turques vassalles es van mostrar insubmises, especialment els [[kao-kiu]], ara nomenats els [[tolös|''tolös'']] o ''töläch'' (que després foren els [[uigurs]]), però també d'altres. El tolös es van revoltar el [[546]] i van poder ser controlats, però tot seguit es van revoltar els [[T'ou-kiue]] ([[551]]). A la guerra que va seguir, els rouran van perdre Mongòlia davant aquestos darrers. Els rouran es va haver de refugiar a la frontera de Xina i els caps a la cort dels [[Pei Ts'i]], successors dels [[Tong Wei]], que van establir a les hordes rouran com a vigilants a les marques frontereres.
 
Es pensa, per afinitats culturals i artístiques, que podrien estar emparentats amb els [[àvars]] que van envair Europa i foren destruïts per [[Carlemany]], però molts erudits consideren que els àvars eren més probablement [[heftalites]].