Dinastia Zhou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''dinastia Zhou''' {{mida|1=([[xinès]]: 周, [[pinyin]]: ''Zhōu'')}} és la tercera [[dinastia xinesa]] segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la [[dinastia Shang]], de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època. Fou la més llarga de totes les dinasties ([[1122 aC]]–[[256 aC]]) i va ser la darrera amb reis abans de l'aparició de les dinasties imperials.
En aquesta època, van viure els grans pensadors xinesos de l'antiguitat, com [[Confuci]] i [[Laozi]], i es va iniciar la literatura xinesa clàssica. També es va establir la doctrina del [[Mandat Celestial]] ({{mida|1=xinès: 天命; pinyin: ''Tiānmìng'')}} i del governant com a ''fill del cel'' que governava per dret diví.
==Història==
El darrer governant de la [[dinastia Shang]], [[Zi Zhou Tsin]], fou enderrocat pel príncep de [[Shang|Pin]] [[Wu Wang]] a Wei, a la província de [[Shaanxi]], el pare del qual havia estat empresonat. Wu fou proclamat sobirà
Wu Wang era un guerrer de frontera, però progressivament la seva dinastia va adoptar la civilització xinesa que, pel mateix temps, es va estendre fins al [[Iang-Tsé]].
El sistema descentralitzat de Zhou té semblances amb l'Europa medieval, amb un domini reial relativament petit (les comarques amb les ciutats d'Hao i Mig Feng i cap a l'est la comarca de Lo-i), i amb comarques concedides a la família reial i comarques concedides a altres famílies, en tots els casos hereditàriament. Després d'
El sistema inicial es basava en les ciutats
El [[771 aC]], la cort reial fou saquejada i el rei assassinat per invasors bàrbars aliats a senyors rebels. La capital es va traslladar més a l'est, cap a [[Lo-Yang]] (Lo-i), a la província d'[[Henan]]. Fins aquí, la dinastia fou anomenada dels '''''Zhou occidentals''''' (1025-771 aC) i des del trasllat en endavant
A partir d'aquí, els territoris delegats als senyors es van fer independents de fet (un centenar d'estats foren independents), però es va mantenir la ficció del reconeixement del sobirà per dret diví. Un gran creixement econòmic es va produir durant aquest temps, en què Xina va entrar a l'edat del ferro, que va permetre desenvolupar tècniques d'irrigació i construir noves arades millors i més productives; també es va incrementar la població i van començar a sorgir els comerciants i negociants de tota mena; la seva existència feia necessària la millora dels camins, que eren transitats ara principalment per cavalls. Això va permetre als senyors estendre el seu territori (els territoris fronterers). Va sorgir-hi la cavalleria militar. El poder de la dinastia es va anar reduint i la fragmentació
La dinastia oriental es divideix en dos subperíodes: [[
En el primer període, van sorgir una sèrie d'estats que formaven aliances sota l'hegemonia d'un dels reis (vegeu-ne [[Zhou#Llista d'estats|llista]]).
Durant el segon període, es va desenvolupar la filosofia clàssica xinesa, amb l'aparició de les anomenades
Set estats o hegemonies van adquirir
==Llistes==
Línia 49:
*Teng
{{final columnes}}
Els més grans n'eren els de Yen, Hsing, Chun i Chin; Lu i Han eren mitjans i la resta petits.
====D'altres famílies====
|