Josep Taronjí Cortès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.60.0.176 (discussió) a l'última versió de PereBot |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Mossen Tarongí.jpg|220px|
'''Josep Taronjí Cortès''' ([[Palma]], [[1847]] - [[1890]]) fou un eclesiàstic i [[escriptor]] mallorquí.
Fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]] a l'[[Institut Balear]] així com de [[Marià Aguiló i Fuster]].<ref>{{GEC|0065277|Josep Taronjí i Cortès}}</ref>El [[1865]] inicià els seus estudis eclesiàstics, els quals hagué de seguir de manera irregular, extern al [[Seminari Diocesà de Mallorca]]. Optà a una canongia a la [[Seu de Mallorca]] i no l'aconseguí. Finalment el [[1878]] obtingué una canongia al [[Sacromonte]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]] on es traslladà a viure fins que al final de la seva vida retornà a [[Mallorca]].
Taronjí és conegut per la polèmica que mantingué en relació a la qüestió [[xueta]], causada per la negativa, a finals de [[1876]], del [[rector]] de l'església de Sant Miquel a deixar que predicàs unes quaranta hores que anualment sufragava la família, també xueta, dels Aguiló
Fou membre de la [[Renaixença (balear)|Renaixença]], participant i obtenint dos accèssits als [[Jocs Florals de Barcelona]] de [[1871]], edità gran part de la seva poesia en català a ''El trovador mallorquin'' (1883), fou actiu defensor de la unitat de la llengua catalana i se li atribueix un inèdit ''diccionari mallorquí-castellà''.
Línia 11:
* [[Llorenç Cladera Caimari]].
== Referències ==
<references />
{{Autoritat}}
| |||