Endevinació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Completar tipus i citar.
m cites
Línia 1:
[[Fitxer:Rhumsiki crab sorceror.jpg|thumbnail|Endevinador a Camerun]]
L<nowiki>'</nowiki>'''endevinació''' (del [[llatí]] ''divinare'' 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb ''divinus'', 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la [[màgia]] i que en moltes societats està íntimament lligat a la [[religió]].<ref>{{GEC|0178786|endevinació}}</ref> Els qui la practiquen són els 'endevins', que utilitzen diverses tècniques codificades per tal d'aconseguir aquests coneixements.<ref name=dicendevins>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=16|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Adivino}}</ref>
 
Segons [[Plató]] i [[Ciceró]], el qual va estudiar la qüestió en la seva obra ''De divinatione'', es poden distingir dues branques principals en l'endevinació: la [[clarividència]], natural i intuïtiva, i la [[màntica]], tècnica i inductiva.<ref> ''De divinatione'', de Marcus Tullius Cicero, F. l'Honoré & fils, 1741</ref><ref>Enrique de Vicente. ''Los poderes ocultos de la mente''. Madrid: Editorial América. 1995.</ref> Així i ha els endevins 'clarividents', que es considera que tenen un 'do', i els que utilitzen les 'arts endevinatòries' o 'màncies', les quals es classifiquen en funció del mètode emprat, com per exemple l'[[astrologia]] (els astres), la [[cartomància]] (les cartes), la [[numerologia]] (els nombres) o la [[quiromància]] (línies de la mà). La visió científica i la dels escèptics consideren en general que es tracta de [[pseudo-ciència|pseudo-ciències]].
Línia 14:
Exemples d'endevinacions automàtiques són: l'[[astrologia]], la [[quiromància]] i els [[auguris]]. La seua fonamentació és que determinants elements o esdeveniments contenen informació sobre el futur que es pot llegir.
 
Les endevinacions exploratòries consisteixen en llegir les intencions de les [[divinitats]]. Exemples són l'[[Oracle a Delfos]] i la necromància a la Odissea <ref>Od X, 494-5</ref>.<ref name=dicSuenodicEndev2>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=16|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Adivinación}}</ref>
 
==Referències==