Griu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:griffin.png|thumb|
El '''griu''' (del [[Grec antic|grec]], γρυψ, que vol dir ganxut ''ganxut''; i del [[persa]], ''giriften'', que significa ''agafar''), (antigament també escrit grifó)<ref>{{GLDC|00071570|grifó}}</ref> és una [[criatura mitològica]] ferotge i perillosa.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.274|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
Els grius tenen el cap i les potes davanteres d'[[ocell rapaç]] gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrere i la cua són de [[lleó]].<ref>{{GEC|0113027|griu}}</ref> Cal no confondre'l amb l'[[opinicus]], un animal semblant però amb les potes davanteres també de lleó. Tradicionalment, el [[lleó]] ha estat sempre el rei dels [[animals]] terrestres i les [[àliga|àligues]] són els més majestuosos de tots els [[ocells]]. El grifó reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la [[terra]] i rei del [[cel]], per això se'l considerava un animal noble. Tot i la seva perillositat mags i déus n'han pogut domesticar. [[Apol·lo]], déu de la [[música]] i la [[medicina]], ho va aconseguir segons relata una llegenda grega: ell va anar a cercar un griu per domesticar-lo, i quan va tornar en muntava un. Tot tipus de [[mag]]s i [[déu]]s els contractaven per custodiar [[tresor]]s. El déu Apol·lo en va contractar un per a protegir el seu tresor dels atacs dels [[arimaspes]]. El déu [[Dionís]] també va tenir tractes amb grius perquè li protegissin les seves gerres de [[vi]].
| |||