Poblat iber de Sant Antoni: diferència entre les revisions

El '''poblat ibèric de San Antonio''' és un [[jaciment arqueològic]] pertanyent a la cultura [[Ibers|ibèrica]] situat en el cim sud de l'allargat turó de Sant Cristòfol, a un quilòmetre de la localitat de Calaceit, a la comarca del [[Matarranya]] ([[Província de Terol|turolense]] de [[Matarranya|Matarraña]]).

Va ser excavat per l'arqueòleg calaceitanocalaceità Juan Cabré i per [[Pere Bosch i Gimpera|Pedro Bosch Gimpera]] (de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]) entre els anys [[1903]] i [[1919]], i bona part dels materials que es van recuperar es localitzen en l'actualitat en el [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)|Museu Arqueològicd'Arqueologia de Catalunya]], a [[Barcelona.]].

El poblat es troba excavat íntegrament, i poden apreciar-se dues fases d'ocupació: una primera fase que abasta entre els [[segle V aC|segles V]] i [[segle IV aC]] aC., que mostra una ocupació principalment sobre la part més elevada del turó; i una segona fase esdevé al [[Segle III aC]], durant la qual es va ampliar el nucli principal vessants a baix, aprofitant aterrazamientosaterrossaments per construir nous habitatges, i envoltant el conjunt amb una muralla i diverses torrasses. Aquesta etapa d'esplendor arribaria a la seva fi possiblement amb la [[Conquesta romana d'Hispània|conquesta romana]].

L'urbanisme del poblat es caracteritza per un eix central que articula el conjunt d'habitatges, de planta rectangular i de fins a dues altures, disposades en aterrazamientosaterrossaments al llarg del vessant occidental, comunicats mitjançant carrers empedradasempedrats. Al nord del recinte emmurallat es localitza l'entrada principal, al costat d'una bassa que recollia l'aigua de pluja.