Santa Maria d'Oló: diferència entre les revisions

El [[1782]] a Santa Maria d'Oló es collien 2.750 quarteres de cereals (blat, ordi, civada, mill i blat de moro), i es produïen 800 càrregues de vi, mentre que a Sant Joan d'Oló eren 1.750 quarteres de grans, 300 càrregues de vi, una mica d'oli i deu quintars de cànem.Amb l'arribada de la fil·loxera a partir de l'any 1891, les vinyes van anar desapareixent. Quan es van replantar, a partir de 1900, es va fer amb ceps de peu americà. Ja hi havia una certa industrialització: Santa Maria d'Oló tenia 12 telers per a teixir llana i diverses famílies de paraires. Aquesta tradició tèxtil comportà l'aparició, el [[1902]], de la primera fàbrica, la del Pastor, que el [[1920]] va comprar i reformar un industrial de cognom Borràs. El [[1962]] aquesta fàbrica es reconvertí en la fàbrica de lones i teixits industrials Sauleda. Una altra empresa important és la que va aixecar el [[1928]] l'industrial Manuel López i que més tard va passar als Roger de [[Castellterçol]]. Altres indústries més petites i tallers auxiliars i subsidiaris feren canviar la fesomia del poble i del terme. Es va perdre el caràcter eminentment rural de segles passats i va esdevenir un poble industrial.