Aydın: diferència entre les revisions

[[Estrabó]] diu que la ciutat fou fundada pels argius i els tral·lis un tribu tràcia. Les primeres notícies gregues l'anomenen "''Anthea''" i "''Euanthia''" i era una ciutat de [[Satrapia de Lídia|Lídia]]. Sota el domini persa després del [[550 aC]] fou atacada pels espartans durant la campanya d'[[Agesilau II]] (396-395 aC). La ciutat va obrir les portes a [[Alexandre el Gran]] el [[334 aC]]. A la mort d'Alexandre va passar a [[Antígon el Borni]] que la va conservar fins al [[301 aC]]. Sota els selèucides va portar el nom d'[[Antioquia del Meandre]] (Αντιόχεια) i després "[[Selèucia del Meandre]]" i "''Erynina''".<ref>{{ref-llibre |cognom=Hazlit |nom=William |títol=The Classical Gazetteer |url=http://www.ancientlibrary.com/gazetteer/0355.html |any=1851 |pàgines=p. 353}}</ref> Va passar al [[regne de Pèrgam]] el [[189 aC]] en el [[tractat d'Apamea]] i els reis hi van tenir un palau. Va donar suport a [[Aristònic de Pèrgam]] del 133 al [[129 aC]]. Sota domini romà després del 129 aC, pel suport a Aristònic va perdre alguns drets, entre els quals el d'encunyar moneda; va portar llavors el nom de "''Tralles''" o "''Tralleis''" (català [[Tral·les]]) que va conservar en el període bizantí. Sota els romans fou convent jurídic fins a la república però després fou substituïda per [[Efes]]. Fou una de les ciutats que van donar suport a [[Mitridates VI Eupator]]. L'any [[26 aC]] va patir un terratrèmol i [[August]] va aportar diners per la seva reconstrucció i en agraïment la ciutat va agafar el nom de Cesarea (Caesarea). Estrabó esmenta alguns personatges famosos residents a la ciutat com [[Pitodor de Nisa]] i els oradors [[Damasus Scombrus]] i [[Dionisocles]]. Segles més tard (any 474) fou ell lloc de naixement d'[[Antemi de Tral·les]], arquitecte de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]] a [[Constantinoble]].

 

 

Després de la [[Batalla de Manazkert]] el [[1071]], els turcs seljúcides van entrar a la ciutat però la van perdre després de la derrota de [[Dorilea]] davant els croats el [[1097]]. El [[1176]] després de la victòria de [[Kilidj Arslan II]] sobre [[Manel I Comnè]] els seljúcides la van recuperar però al cap de poc l'emperador la va reconquerir i va romandre bizantina fins que fou ocupada per Amir Menteshe (o [[Mentese]]) el [[1280]] i llavors es va dir '''Güzel Hisar'''.

L'emirat va subsistir fins al [[1425]] quan fou definitivament ocupat pel sultà otomà [[Murat II]] i annexionat incloent la ciutat. Llavors van formar un ''sandjak'' amb capital a [[Tire]] que fou integrat a l'''eyalat'' d'[[Anadolu]], després ''wilayat'' d'Aydin (que cobria les modernes províncies de Mugla, Aydin i la part sud de la d'Izmir. Al segle XVIII el sandjak d'Aydin i el de [[Saruhan]] van passar com a feu a la família dels [[Karaosmanoğlu]], retornant a l'administració directe de la Porta otomana el [[1833]], i llavors va ser elevat a wilayat particular però el [[1850]] retornà a la seva condició de ''sandjak'' dins el ''wilayat'' d'[[Izmir]]. La població havia crescut de manera important<ref> Segons el cens de 1912 el sandjak d' Aydın tenia una població de 220000, dels quals, al tomb de 50000, eren grecs. [http://books.google.cat/books?vid=0Cw0EfSq1kXPvkco&id=IicAAAAAQAAJ&printsec=titlepage&vq=jews&dq=report+on+smyrna&ie=ISO-8859-1&output=html (full text) Report on Smyrna by George Rolleston] for the Secretary of State for War. Section on Aydın, p. 104-108. Segons el cens de 1945 la població era de 294.407 habitants</ref>

 

}}</ref> Finalment fou incendiada el [[7 de setembre]] de [[1922]] al sortir els grecs. Durant l'ocupació grega alguns grups turcs van fer la guerrilla a les muntanyes entre els quals Yörük Ali àlies Efe, declarat heroi de Turquia. Les poblacions grega de Turquia i turca de Grècia foren bescanviades per l'acord de [[1923]].