Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 15:
|tipus_govern=[[Monarquia constitucional]]<br />[[Parlament|parlamentària]]
|titols_liders = [[Reis dels belgues|Rei]]<br />[[Primer ministre de Bèlgica|Primer Ministre]]
|noms_liders= [[Felip I de Bèlgica (rei dels belgues)|Felip]]<br />[[Charles Michel]]
|area=30528
|posicio_llista_area=136è
Línia 43:
Des de la fi de l'[[Edat mitjana]] en el [[segle XVII]], el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les [[Disset Províncies]] pels [[Ducat de Borgonya|ducs de Borgonya]] en el [[segle XV]], abans de passar a les mans de diverses potències europees —[[Espanya]], [[Àustria]], [[França]] i els [[Països Baixos]]— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del [[República Democràtica del Congo|Congo]], per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques.
 
Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és [[Felip I de Bèlgica (rei dels belgues)|Felip I]], el setè [[Reis dels belgues|rei dels belgues]].<ref>{{ref-web | url= http://www.324.cat/noticia/2153053/mon/El-rei-Albert-II-de-Belgica-abdica-avui-a-favor-del-seu-fill-Felip-amb-el-rerefons-de-la-cohesio-de-lestat-federal |títol= El rei Albert II de Bèlgica abdica a favor del seu fill Felip amb el rerefons de la cohesió de l'estat federal | editor= [[324.cat]] | data= 21 de juliol de 2013 | consulta= 22 de juliol de 2013}}</ref> Bèlgica és un [[federació|Estat federal]] des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).
 
== Toponímia ==
Línia 95:
 
=== Estructura del govern federal ===
A nivell de l'Estat federal, el [[poder legislatiu]] recau sobre el rei i parlament bicameral integrat per una [[Cambra de Representants de Bèlgica|Cambra de Representants]] conformat per 150 diputats, i el [[Senat de Bèlgica|Senat]], conformat per 71 senadors. Quaranta dels setanta-u senadors s'elegeixen de manera directa; 21 són designats pels tres parlaments de les comunitats, 10 senadors cooptats. També hi ha els 3dos senadors de dret: elsla fills del rei, [[Felip de Bèlgica (duc de Brabant)|Felip]],germana [[Àstrid de Bèlgica|Àstrid]] i el germà [[Llorenç de Bèlgica|Llorenç]] que en la pràctica no participen en les votacions. Els diputats de la Cambra de Representants s'elegeixen per mitjà de la [[representació proporcional]] d'11 circumscripcions electorals. El sufragi és obligatori a Bèlgica.
 
El [[poder executiu]] recau sobre el rei i els ministres, en què el [[Primer ministre de Bèlgica|primer ministre]] és un ''primus inter pares'' i [[cap de govern]]. El rei és el [[cap d'Estat]], però amb poders i prerrogatives molt limitades. Ell designa els ministres que tinguin el vot de confiança de la Cambra de Representants per a formar el govern federal. La [[constitució de Bèlgica|constitució]] estableix que el nombre de ministres de parla neerlandesa i de parla francesa ha de ser el mateix.