Juno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
correccions |
||
Línia 1:
{{mite romà}}
{{vegeu|la deessa romana|Juno (desambiguació)}}
En la [[mitologia romana]], '''Juno'''
== Atributs ==
Línia 7:
Juno era la protectora de les dones i l'encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. Les dones que havien de casar-se la invocaven amb el nom de ''Pronuba'' i les que anaven a donar a llum amb el de ''Lucina'', a fi d'assegurar-se un matrimoni feliç o un bon part.
Una altra de les atribucions de Juno era la de defensar l'Estat romà. Segons la tradició, quan [[Roma]] estava a punt de ser envaïda pels Gals l'any [[390 aC]], la deessa alertà els habitants de la ciutat a través de les oques sagrades, que començaren a cridar estrepitosament. Per agrair-li aquest favor, els romans alçaren un temple dit de ''Juno Moneta'', és a dir, ''Juno l'avisadora''.
== Juno i la màgia ==
Línia 15:
==Temples i apel·latius de Juno==
[[Fitxer:Plan Rome - Temple of Juno Sospita.png|thumb|150px|situació del temple de Juno Sospita]]
S'han trobat diversos temples dedicats al seu culte. Els situats al
L'apel·latiu ''Lucina'' ha estat motiu de controvèrsia entre els estudiosos. Alguns relacionen ''Lucina'' amb la paraula ''[[lucus]]''(
Un altre apel·latiu que rebia la deessa era el nom ''Covella'', per expressar la seva funció com intercessora amb les activitats relacionades amb la lluna, inclosa la menstruació de les dones, i d'aquí la seva invocació amb tota mena de començaments. Els ''calenda''(primer dia) de cada mes estava dedicat a Juno. A la localitat de ''Laurentum'' era coneguda com ''Kalendaris Iuno'' (Juno de les calenda).<ref>[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'', I 15, 18; [[Marc Terenci Varró|Varró]], ''Lingua Latina'', V 69</ref> A Roma també era invocada cada començament de mes pel ''pontifex minor'' al lloc conegut com ''Curia Calabra''
===Relació Juno i iuvens===
Alguns estudiosos expliquen aquesta multiplicitat de funcions de la deessa com una estructura típica de les
===Juno Sospita i Lucina===
* El dia de la calenda (el primer dia), amb la celebració del ''dies natalis'' (naixement) de ''Juno Sospita'' al turó del Palatí.
* El dia 15, festa de ''Juno Lucina'', inspiradora i patrona de les ''Lupercalia''.
* A final de mes, l'1 de maig, com a protectora de les ''Matronae''(mares) i del matrimoni. Aquest dia, coincidia amb la celebració del naixement de Ròmul i amb la commemoració de la intervenció pacificadora que van tenir les dones en la resolució del conflicte entre els romans i els sabins.
[[Fitxer:Juno sospita pushkin.jpg|thumb|150px|Juno Sospita, museu
Juno, anomenada ''Sospita'' (la sàvia) és, a més, una deessa que defensa i protegeix els romans des de l'antiguitat. El mateix dia se celebrava al lloc de la cova d'Helernus, al turó de [[esquilina|Esquilí]], el qual
Com Wissowa
[[Fitxer:Iuno Petit Palais ADUT00168.jpg|thumb|150px|Juno, estàtua de plata, segle I o II]]
El 375 aC es va construir un temple a ''Juno Lucina''<ref>Plini, ''Naturalis Historia'' XVI 235</ref> en l'antiga cova sagrada del lucus.<ref>Varró,''Lingua Latina'' V 49, 74; Dionís d'Halicarnàs IV 15</ref>Probablement al costat de l'actual església de santa Prassede, on s'han trobat unes inscripcions.<ref>Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI 356-361; 3694-5; 30199.</ref> La cova devia estar a la part sud del temple. Se sap que el rei [[Servi Tul·li]] havia manat que les ofrenes donant gràcies pels nounats fossin guardades a la cambra del tresor del temple de Juno, cosa que fa pensar que hi va haver un santuari construït amb anterioritat. L'any 190 aC el temple va ser tocat per un llampec, que va malmetre la teulada i les portes.<ref> Livi XXXXVII 3, 2</ref>
El cònsol C. Cornelius Cethegus va ordenar la construcció d'un temple nou el 197 aC, el qual va ser acabat l'any 194. Cap a l'any 90 aC, el temple havia perdut la seva bona fama. Aquell any unes prostitutes incitaven al sexe baix mateix de l'estàtua de la deessa. Per tal de resoldre això, Juli Cèsar va proposar al senat que ordenés l'exclusivitat de les funcions sagrades del lloc i una restauració.<ref>[[Ciceró]] ''De Divinatione'' I 4</ref> Ovidi explica que el temple estava destruït pel pas del temps,<ref>Ovid Fasti II 57-58</ref> però això costa de creure doncs s'havia fet una restauració feia menys d'un segle.
===Juno Caprotina===
[[Fitxer:Fig Tree.jpg|thumb|150px|la figuera, arbre sagrat de Juno]]
El lligam entre els tres aspectes de Juno no tan sols es troba en la festa de la Lupercalia sinó també en la festivitat de la ''Nonae Caprotinae''. En aquesta data els romans lliures i les dones esclaves es barrejaven a l'esplanada de la figuera borda (en llatí ''caprificus''). La tradició consistia en fer curses, fer lluites a cops de puny, emprar llenguatge obscè i sacrificar una cabra en honor a Juno Caprotina vessant la seva sang sota la figuera sagrada.
L'origen d'aquesta celebració es remuntava als temps antics quan les branques de figueres bordes es collien per a plantar-les i fer créixer nous arbres, operació coneguda com la ''caprificatio''. En els primers anys de la ciutat, Roma va ser atacada pels [[Batalla de l'Àl·lia|gals]] i poc després els pobles del Laci van aprofitar per atacar ells també. El governant que hi havia en aquell temps, Livius Postumius, va proposar al senat que les mares i filles de les famílies més eminents es lliuressin als atacants a canvi de la pau. Mentre el senat debatia la qüestió, una esclava d'origen grec anomenada Filotis en grec i Tutela en llatí, va proposar de lliurar-se ella mateixa juntament amb altres esclaves fingint ser de família noble. Amb el consentiment del senat, van ser vestides amb roba elegant i guarnides amb joies. Els enemics les van acceptar i van celebrar una festa però quan estaven beguts i mig adormits, elles els van amagar les armes i Tutela es va enfilar dalt d'una figuera per donar el senyal als romans de que els ataquessin. Aquelles esclaves van ser recompensades amb la llibertat i amb una paga vitalícia extreta de l'erari públic.<ref>
===Juno Curitis===
Hi ha testimonis d'aquest apel·latiu en diferents temples, per exemple a [[Falerii]] i a [[Tibur]]. L'enciclopedista [[Marcià Mineu Fèlix Capel·la|Martianus Capella]] deia que Juno era invocada per tots aquells implicats en una guerra.<ref>Martianus Capella ''De Nuptiis Philologiae et Mercurii'' II 149: «Curitim debent memorare bellantes»</ref> La cacera de la cabra a cops de pedra està descrita en el poema d'Ovidi ''Amores'' III 13, 16. La cerimònia que feien a Falerii segueix una estructura triple molt similar a la de Juno Seispes de Lanuvium.<ref>[[Ciceró]] ''De Natura Deorum'' I 82</ref>
Estudis etimològics associen l'epítet Cures amb la paraula sabina ''curis'' (llances),<ref>Paulus ex Festo p. 43, 55 L; Servius ''Eneida'' I 8; Plutarc ''Romulus'' 29; Quaestiones Romanae, 87; Ovidi ''Fasti'' II 477</ref> i amb el carro (en llatí ''currus'')<ref>Servius Aen. I8</ref> es relaciona amb l'epítet Quirites. El rei Titus Taci va fer posar una taula dedicada a Juno a cada
S'ha proposat que tant la ciutat de Currium o Curria, com la paraula [[Quirí]] (déu romà), provindrien de la paraula sabina per a referir-se a la llança.<ref>E. Bickel:''"Beiträge zur Römische Religionsgeshichte. I Flamen curialis und Iuno Curitis",ed. Reinische Museum zur Philologie 71, 1916 pàg. 560</ref> La descoberta a Sulmona d'un santuari dedicat a ''Hercules Curinus'' dóna suport a la teoria que la relaciona amb la paraula "llança".<ref>E. Paratore-R. Verdière:''"Varron avait raison"'', L'Antiquite Classique 62 I 1973 pàg. 49-63; J. Poucet:''"Recherces sur la legende sabine des origines de Rome"'' pàg.322</ref>Aquesta llança es podria tractar d'una mena de pinta, símbol de la virginitat, que feien servir les núvies el dia del casament i també com a bon auguri.<ref>R. Schilling:'' "Ianus dieu intrducteur, dieu des passages"'' Roman and European Mythologies, ed.University of Chicago Press, 1992; D. P. Harmon:''"Religion in Latin Elegists"'', en ANRW 1986 pàg. 1971</ref><ref>[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] ''Saturnalia'', III 9</ref> Juno Curitis també podria ser l'expressió per invocar una antiga deïtat, que calia nomenar per tal d'accedir a la curiae.<br>
Juno Curitis tenia un temple al [[camp de Mart
===Juno moneta i el mes de juny===
[[Fitxer:Denarius-Julia Soaemias-RIC 0237.jpg|thumb|200px|denari amb la inscripció ''Juno Moneta'']]
Aquest apel·latiu de Juno només es troba, segons les fonts d'estudi més antigues, dins un context de guerra.
[[Ciceró]] relacionava el terme Moneta amb el verb ''monēre''(advertir). Segons Palmer, l'etimologia proposada per Ciceró és acceptable però caldria afegir un creuament amb la paraula ''mons'' (muntanya, turó), per ser el turó capitolí el primer lloc on se li va donar culte. També hi ha la possibilitat que es tracti d'un terme relacionat amb el seu culte, doncs al seu temple es guardaven els ''Libri Lintei'' i, llavors caldria decantar-se cap a l'altre significar de ''monere'', "garantia de la custòdia". Aquesta darrera explicació coincidiria amb el qualificatiu emprat per Livi Andronic: Mnemosyne.<br>
Segons [[Ovidi]]<ref>[[Ovidi]]:''Fasti'', VI 59-62</ref> hi havia cinc ciutats romanes on, des de temps antics, dedicaven un mes de l'any a la deessa Juno, eren: Aricia, Lanuvium, Laurentum, Praeneste, Tibur.
A Roma es va situar la data del natalici de la deessa el primer dia del mes de juny.
L'any 384, el dictador L. Furius Camillus, va fer la promesa que si la deessa els ajudava a guanyar la guerra contra els [[auruncs]], li faria edificar un temple al turó del capitoli. El culte a la deessa es remunta, però, a temps més antics. M. Guarducci creu que es podria haver originat cap al segle VIII aC amb una identificació amb la deessa grega [[Hera]] introduïda pels habitants de [[Cumes]] al sud d'Itàlia. Segons l'escriptor del segle I, [[Valeri Màxim]] hi havia una dedicatòria al temple que deia Juno de Veii, com si el seu culte provingués d'aquella ciutat i l'haguessin transportat a Roma.
Basanoff considera que cal remuntar-se a l'època dels reis per trobar els seus orígens. Segons aquest autor hauria arribat a Roma procedent de la ciutat sabina anomenada [[Cures]]. A Cures Juno era la deïtat tutelar del cap militar, Titus
==L'estàtua de Samos==
[[Fitxer:Nike of Samothrake Louvre Ma2369 n4.jpg|thumb|160px|amb el mateix tipus de marbre que la ''Nike de Samotracia'' hi havia una estàtua de Juno a Maastricht]]
A la ciutat holandesa de [[Maastricht]], hi havia fa 2000 anys una colònia romana ''Trajectum Mosam'' i allà hi havia un temple dedicat a Juno i a Júpiter, actualment una part està al soterrani de l'hotel Derlon i l'altra part es va aprofitar per a construir una església cristiana al segle IV. Segons la llegenda local, Juno i Júpiter havien nascut sent germans bessons de Saturn i d'Opis. Juno va ser enviada a Samos quan només era una nena. Allà va créixer fins a la pubertat quan es va casar, sense saber-ho, amb el seu germà.
Hi havia una estàtua de Juno representada com una jove el dia del seu casament. Estava feta de marbre blanc procedent de l'illa de [[Paros]] i havia estat en un temple a [[Samos]] durant segles, fins que va ser transportada al santuari de ''Jupiter Optimus Maximus'', al turó del capitoli de Roma. Durant molt de temps els romans la van venerar sota el nom de ''Juno Regina''. No se sap exactament en quin moment, entre el segle I i el IV va ser transportada a la colònia holandesa.<ref>Giovanni Boccaccio:"Famous Women", p. 13–14;(versió en anglès de Virginia Brown, Harvard University Press 2001; ISBN 0-674-01130-9)</ref>
==Relació amb altres divinitats==
===Juno i Júpiter===
A la ciutat de [[Palestrina]] es van trobar diverses estàtues de terracota amb la deessa ''Fortuna Primigenia'' alletant dos nadons : Juno i Júpiter, motiu pel què es va pensar que eren germans.<ref>G. Dumezil:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 71-78, i 96.</ref><ref>[[Ciceró]] ''De natura Deorum'', II 85-86</ref>
[[Fitxer:Carracci - Jupiter et Junon.jpeg|thumb|150px|Juno i Júpiter]]
El 1882 R. Mowat va publicar que havia trobat una inscripció que deia que Juno era filla de Júpiter
Més endavant, a causa de la influència grega i l'associació amb [[Hera]], Juno va passar a ser l'esposa de Júpiter.
=== Juno i Janus===
[[Janus (mitologia)|Janus]], com a guardià de les portes que connecten el cel i la terra, té relació amb Juno, protectora de tots els inicis, invocava cada dia primer de mes. En el ritu de la lluna nova se'ls esmentava junts.{{sfn|Schilling|1992|p=116}}<ref>
===Juno i Hèrcules===
La deessa i l'heroi grec són esmentats junts en una inscripció trobada a les ruïnes del temple d'Hèrcules a [[Lanuvium]], el culte del qual va ser posterior al de ''Juno Sospita''.<ref>; R. A. Lanciani:''"Storia degli scavi"'', Roma 1902-1912 III pàg. 22 i 31</ref>La ''feria''(diada) de la deessa coincideix amb el ''Natalis Herculis'', el qual es commemorava amb jocs al circ. Segons creu Bayet, Juno i
===Juno i Genius===
Segons Kurt Latte, Juno podria haver sorgit com una versió femenina de [[Genius]] una deïtat tutelar individual.<ref>Roscher Lexicon s. v. Iunones; W. Hastings:''"Sebin Encyclopedia of Religion and Ethics Edinborough"'' 1913 s. v. Family pàg. 797
==Relació amb els etruscs==
Els etruscs van mantenir relacions amb els grecs. S'han trobat proves de la relació entre Juno i Hera en terres etrusques<ref>
La relació entre la [[mitologia etrusca|Uni]] dels etruscs i
==En la literatura==
[[Fitxer:Paonroue.JPG|thumb|150px|El paó, animal sagrat de Juno, apareix a la "Metamorfosi"]]
Resulta curiós que la deessa,tan invocada pels romans com a protectora seva, apareix al poema de [[Virgili]], [[Eneida]], com una protectora dels cartaginesos, antics rivals de Roma. Segons aquesta narració èpica, Juno posava entrebancs als avantpassats troians dels romans que volien establir-se a la península Itàlica.<br>
Juno és un dels personatges de la "Metamorfosi" d'[[Ovidi]] on explica la relació del paó amb la deessa.<br>
Juno surt en dues obres de [[Shakespeare]] : "La Tempesta" i "Antoni i Cleopatra". En l'acte IV, escena I apareix conjurada per Prospero, en certa manera considerant-se iguals. Els personatges de l'altra obra, només la citen per fer exclamacions.
==Notes==
{{notes}}
== Referències ==
{{Referències}}
==Bibliografia==
*{{ref-llibre|cognom=Basanoff|nom=Vsevolod |titol="Les Dieux des Romains"|lloc=París|editorial=PUF''|any=1942}}
* Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra:''"Les Metamorfosis"'', V. III. Barcelona, ed. Fundació Bernat Metge, 1932. p. 19, {{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}▼
*{{ref-llibre|cognom=Dury-Moyaers|nom=Geneviève|cognom2=Renard|nom2=Marcel|títol="Aufstieg und Niedergang der Römische Welt"|editorial=Walter de Gruyter,|any=1981|url=https://books.google.es/books?id=OvJZbE_eYmsC&pg=PA142&dq=Aufstieg+und+Niedergang+der+R%C3%B6mische+Welt,+Genevi%C3%A8ve+Dury+Moyaers&hl=ca&sa=X&ei=X1mWVYXZNcmyUeGTi8AI&ved=0CB8Q6AEwAA#v=onepage&q=Aufstieg%20und%20Niedergang%20der%20R%C3%B6mische%20Welt%2C%20Genevi%C3%A8ve%20Dury%20Moyaers&f=false}}
*{{ref-llibre|cognom= Latte|nom=Kurt|títol="Römishe Religionsgeshichte"|lloc=Munic|any=1960}}
* Robert Schilling:''"Roman Gods,"'' Roman and European Mythologies, ed.University of Chicago Press, 1992▼
*
*{{ref-llibre|cognom=Platner|nom=S. Ball |cognom2=Ashby|nom2=T|títol="A Topographical Dictionary of Ancient Rome"|lloc=Londres|editorial=Oxford University Press|any=1929}}
*{{ref-publicació|cognom= Renard|nom=Marcel|titol=Le nom de Junon|data=1950|publicació= Phoibos|volum= 5|exemplar=1|pàgines= 141-143}}
▲*
▲*
*
*{{ref-llibre|cognom=Wissowa|nom=G|títol="Religion und Kultus der Römer"|lloc=Munic|any=1912}}
{{Projectes germans|commons=Juno}}
{{Panteó romà}}
|