Theo van Gogh (marxant d'art): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
| notes =
}}
'''Theodorus "Theo" van Gogh''' ([[1 de maig]]
La relació entre els dos germans fou objecte de la pel·lícula ''[[Vincent & Theo]]'' ([[1990]]), dirigida per [[Robert Altman]]. El besnét de Theo van Gogh, també anomenat [[Theo van Gogh|''Theo van Gogh'']], fou un director cinematogràfic, famós per la seva crítica controvertida de l'islam. Fou assassinat per un holandès d'origen marroquí el 2004.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3974179.stm ''Gunman kills Dutch film director''], retrieved 21 July 2009</ref>
== Biografia ==
Línia 49:
=== Negoci ===
[[Fitxer:Theo van Gogh 1872.jpg|thumb|esquerra|Theo van Gogh el 1872
Vincent treballà uns anys a l'oficina holandesa de [[La Haia]] dels comerciants d'art parisencs [[Goupil & Cie]], i Theo entrà a l'oficina de [[Brussel·les]] l'[[1 de gener]]
=== Vida privada ===
A París, Theo conegué [[Andries Bonger]] i la seva germana [[Johanna van Gogh-Bonger|Johanna]], amb qui es casà a [[Amsterdam]] el [[17 d'abril]]
=== Marxant i artista ===
Theo fou cabdal en la popularització d'artistes [[impressionistes]] com [[Claude Monet]] i [[Edgar Degas]], mercès a persuadir els seus caps, Goupil & Cie, perquè exhibissin i compressin els seus treballs.<ref>Rewald, John: ''Theo van Gogh, Goupil, and the Impressionists'', Gazette des Beaux-Arts, January & February 1973, pp. 1–107; reprinted in Rewald, John: ''Studies in Post-Impressionism'', [[Thames and Hudson]], 1986, pp. 7–115 (no ISBN).</ref> A peticions, només, Theo sembla haver mostrat les pintures de Vincent, però evidentment, un aprenent lleial de Goupil & Cie, mai no en vengué cap.
Els dos germans mantenien una correspondència intensa, i Theo sovint animava el seu germà
El 1886, convidà Vincent a viure amb ell, i a partir del març d'aquell any compartiren una casa a [[Montmartre]]. Theo presentà Vincent a [[Paul Gauguin]], [[Paul Cézanne]], [[Henri de Toulouse-Lautrec]], [[Henri Rousseau]], [[Camille Pissarro]] i [[Georges Seurat]], i el [[1888]] persuadí Gauguin de reunir-se amb Vincent, que mentrestant s'havia traslladat a [[Arle]].
|