Theo van Gogh (marxant d'art): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 39:
| notes =
}}
'''Theodorus "Theo" van Gogh''' ([[1 de maig]] dedel [[1857]] - [[25 de gener]] dedel [[1891]]) fou un marxant d'art neerlandès. Era el germà petit de [[Vincent van Gogh]], el suport financer indefectible del qual permetia al seu germà dedicar-se totalment a pintar. Theo morí als 33 anys, uns quants mesos després que Vincent, mort als 37.
 
La relació entre els dos germans fou objecte de la pel·lícula ''[[Vincent & Theo]]'' ([[1990]]), dirigida per [[Robert Altman]]. El besnét de Theo van Gogh, també anomenat [[Theo van Gogh|''Theo van Gogh'']], fou un director cinematogràfic, famós per la seva crítica controvertida de l'islam. Fou assassinat per un holandès d'origen marroquí el 2004.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3974179.stm ''Gunman kills Dutch film director''], retrieved 21 July 2009</ref>
 
== Biografia ==
Línia 49:
 
=== Negoci ===
[[Fitxer:Theo van Gogh 1872.jpg|thumb|esquerra|Theo van Gogh el 1872.]]
Vincent treballà uns anys a l'oficina holandesa de [[La Haia]] dels comerciants d'art parisencs [[Goupil & Cie]], i Theo entrà a l'oficina de [[Brussel·les]] l'[[1 de gener]] dedel [[1873]] com l'empleat més jove. Després que Vincent fos transferit a l'oficina de [[Londres]], Theo passà a l'oficina de La Haia, on es convertí en un reeixit marxant d'art. El 1884, fou traslladat a la seu central de [[París]].<ref name=TVG>{{Ref-llibre |cognom=Crispino |nom=Enrica |títol=Van Gogh |url=https://books.google.cat/books?id=G5gPqjJ9Ws4C&pg=PT6&dq=Boussod+et+Valadon+paris&hl=ca&sa=X&ei=r7qbVMitNou67gbXzYHoDg&ved=0CEcQ6AEwBA#v=onepage&q=Boussod%20et%20Valadon%20paris&f=false |llengua=anglès |editorial=The Oliver Press |data=2008 |pàgines=20 |isbn=1934545058}}</ref> A partir de l'hivern dedel 1880-1881, enviava materials de pintura, així com suport financer mensual, a Vincent, que havia retornat als Països Baixos.
 
=== Vida privada ===
A París, Theo conegué [[Andries Bonger]] i la seva germana [[Johanna van Gogh-Bonger|Johanna]], amb qui es casà a [[Amsterdam]] el [[17 d'abril]] dedel [[1889]]. La parella s'instal.·là a París, on el [[31 de gener]] dedel [[1890]] hi nasqué el seu fill Vincent Willem. El [[8 de juny]], la família visità Vincent, que vivia llavors a [[Auvers-sur-Oise]], prop de París. Vincent morí d'un tret autoinfligit el juliol dedel 1890 a l'edat de 37 anys, i Theo moria el gener dedel 1891 a l'edat de 33, aparentment de demència paralítica, l'últim estadi de la [[sífilis]].<ref> [http://books.google.cat/books?id=KIg4eckdFtcC&pg=PA152&lpg=PA152&dq=theo+van+gogh+and+syphilis&source=bl&ots=aiPgyvAA8W&sig=WyrI0laJh_TfAyO7tFsLHtEeKWk&hl=ca&ei=SNJASvmLD57cMKDu8dAI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4 ''POX, Genius, Madness and the Mysteries of Syphilis'', p. 152 ], Deborah Hayden,; [[google Books]] [consultat el 23 de juny de 2009]</ref>
 
=== Marxant i artista ===
Theo fou cabdal en la popularització d'artistes [[impressionistes]] com [[Claude Monet]] i [[Edgar Degas]], mercès a persuadir els seus caps, Goupil & Cie, perquè exhibissin i compressin els seus treballs.<ref>Rewald, John: ''Theo van Gogh, Goupil, and the Impressionists'', Gazette des Beaux-Arts, January & February 1973, pp. 1–107; reprinted in Rewald, John: ''Studies in Post-Impressionism'', [[Thames and Hudson]], 1986, pp. 7–115 (no ISBN).</ref> A peticions, només, Theo sembla haver mostrat les pintures de Vincent, però evidentment, un aprenent lleial de Goupil & Cie, mai no en vengué cap.
 
Els dos germans mantenien una correspondència intensa, i Theo sovint animava el seu germà, quan estava deprimit. Aquestes cartes s'han recollit i publicat en llibres.
 
El 1886, convidà Vincent a viure amb ell, i a partir del març d'aquell any compartiren una casa a [[Montmartre]]. Theo presentà Vincent a [[Paul Gauguin]], [[Paul Cézanne]], [[Henri de Toulouse-Lautrec]], [[Henri Rousseau]], [[Camille Pissarro]] i [[Georges Seurat]], i el [[1888]] persuadí Gauguin de reunir-se amb Vincent, que mentrestant s'havia traslladat a [[Arle]].