Híjar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Infotaula del municipi aragonès|d'|Híjar|de |Baix Martín|
|gentilicis =
| codi = 44122
|superfície = 165,40
|altitud = 291
|codi_postal = 44530
|coordenades ={{coord|41|10|28.50|N|0|26|59.11|W|source:enwiki_type:city(1900)_region:ES|display=inline,title}}▼
|dist_prov = 171
| nuclis =
|predoling = [[castellà]]
|alcalde =
| web =
'''Híjar'
▲'''Híjar''' (''Híjar'' nom castellà oficial, ''Íxar'' en [[aragonès]]) és un municipi d'[[Aragó]], situat a la [[província de Terol]] i capital de la comarca del [[Baix Martín]]. Es troba a 72 km de [[Saragossa]] i sobre el [[riu Martín]]. Un element destacat d'aquesta població, juntament amb tota la comarca, és la [[Ruta del Tambor y el Bombo]], que cada any per Setmana Santa omple els carrers del soroll dels timbals.
== Arxiu Ducal ==
L'Arxiu Ducal d'Híjar és d'importància cabdal per al coneixement de la noblesa i la societat catalanes de l'Antic Règim, en aplegar els fons documentals de dos grans conglomerats de llinatges catalans: els Castre-Pinós ([[Comtat de Vallfogona|comtes de Vallfogona]] i Guimerà, vescomtes d'Illa, Canet i Èvol i barons de Milany, Pinós, Mataplana, Lluçà, la Portella i Peramola); i els Ponts de Mendoza (marquesos de Vilanant, [[comtes de Robres]] i de [[Comtat de Montagut|Montagut]], vescomtes de Jóc i barons de Jorba, Rupit i d'Orcau)<ref>''[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/MEMORIA%20ANC_2005.pdf Memòria 2005]'', [[Arxiu Nacional de Catalunya]] {{PDF}}</ref>
=== Arquitectura religiosa ===▼
L'[[Església de Santa Maria la Major (Híjar) | Església de Santa Maria la Major]], declarada Bé d'Interès Cultural, és un dels temples [[arquitectura mudèjar d'Aragó | mudèjars]] més destacats d'[[Aragó]].▼
[[Fitxer:Iglesia Parroquial de Santa María la Mayor, Híjar (Teruel).jpg|270px|thumbnail|Església Parroquial de Santa Maria la Major.]]▼
L'exterior presenta una façana [[renaixement | renaixentista]], mentre que l'interior consta d'una [[Nau (arquitectura) | nau]] única dividida en tres trams amb [[capella|capelles]] obertes als costats entre els [[ contrafort]]s. Tancada al culte des de [[2007]] per perill d'esfondrament, en un futur pròxim es pensen escometre els necessaris treballs de reforma.<ref name="LC">{{cita web| url=http://www.lacomarca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=14918:hijar-publica-la-licitacion-de-la-reforma-de-su-iglesia-&catid=84:bajo-martin&Itemid=811| título= Híjar publica la licitación de la reforma de su iglesia | fechaacceso=12 de novembre| añoacceso=2013| apellido= | nombre= | fecha= 6 de novembre de 2013| obra= [[Comarca.net]]| idioma= | cita= }}</ref>▼
▲L'església [[
Conserva molt bé la seva estructura original amb una sola [[Nau (arquitectura) | nau]] i [[Coberta (construcció) | coberta]] a doble vessant. Recents estudis arqueològics han permès localitzar al centre de la nau la posició de l'estrada des d'on el «Hazan» dirigia l'oració. Al costat de la sinagoga es trobava la «Casa del Rabí», destruïda no fa molts años.<ref>[http://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2014/05/13/la-juderia-de-hijar-y-su-sinagoga-2/ El call d'Híjar i la seva sinagoga. Històries del Baix Aragó.]</ref>▼
▲[[Fitxer:Iglesia Parroquial de Santa María la Mayor, Híjar (Teruel).jpg|270px|thumbnail|Església
▲La seva construcció va començar al [[segle XIV]], sent remodelada als segles XVI, XVIII i XIX. L'exterior presenta una façana [[renaixement
▲Un altre edifici religiós de gran interès és l'ermita de San Antonio Abad, antiga [[sinagoga]] reconvertida, gairebé sense reformes, a ermita després de l'expulsió dels jueus a [[1492]]. Conserva molt bé la seva estructura original amb una sola [[Nau (arquitectura)
Altres notables construccions cristianes es troben disseminades per la localitat. L'Ermita del Calvari o del Sant Sepulcre, temple de [[planta de creu grega]], data del [[segle XVII]].
Posseeix una nau única, amb un [[Creuer (arquitectura)
El calvari d'Híjar, el més interessant i complet de la comarca, es compon d'un caminador, a través del qual s'ubiquen les estacions, que componen el «via crucis», conduint fins a l'ermita.
Una altra ermita, la del
Un altre edifici religiós és el convent dels
El Castell Palau dels Ducs d'Híjar s'alça sobre una elevació que domina en altura la localitat. És una fortalesa, originàriament islàmica, amb reformes efectuades en els segles XV i posteriors. De tot el conjunt del castell es conserva una torrassa amb [[Matacà (arquitectura)|matacans]], una esvelta torre cilíndrica de [[tàpia]], un pati central i les restes del palau ducal.▼
▲De tot el conjunt del castell es conserva una torrassa amb [[matacans]], una esvelta torre cilíndrica de [[tàpia]], un pati central i les restes del palau ducal.
L'anomenada
El call
A la fi del [[segle XV]] call comptava amb uns 150 veïns i disposava del seu propi forn, carnisseria, el seu bany ritual o «miqwé», el «fossar» i escola talmúdica.
La plaça de Sant Antón, de proporcions molt allargades, combina exemples d'arquitectura popular amb alguns edificis més formals, tots ells presidits per l'església de Sant Antoni Abat que dóna nom a la plaça. Com ja s'ha dit, el temple és l'antiga sinagoga, de la qual es conserva l'arc d'entrada.<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/juderia-hijar Conjunt urbà del call (
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Commonscat}}
▲{{coord|41|10|28.50|N|0|26|59.11|W|source:enwiki_type:city(1900)_region:ES|display=title}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Hijar}}
[[Categoria:municipis d'Aragó]]
[[Categoria:Baix Martín]]
|