Ferran Camps i Vallejo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Enllaços externs: reestructuració completa
Línia 22:
}}
'''Ferran Camps i Vallejo''' ([[Barcelona]], [[31 de gener]] de [[1945]] - [[7 de maig]] de [[2002]]) fou un periodista, documentalista i polític català.
== Joventut i primer activisme (1945-1970) ==
== Biografia ==
Estudià en les Escoles Franceses de Barcelona (avui Ferdinand de Lesseps) i en l'Institut de Batxillerat Ausiàs Marc. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona i de Dret Comparat a les universitats d'Estrasburg, Brussel·les, París, Lisboa, Santiago de Compostel·la, Ljubljana i Trieste.
 
El 1963 s'afilià a [[Unió Democràtica de Catalunya]] i, a partir dedel 1968, formà part del seu Consell Nacional i del Comitè de Govern. Durant l'estat d'excepció de 1969 va ser detingut, torturat i finalment empresonat durant 6 mesos per la seva militància política. El 1971 va formar part dels impulsors de l'[[Assemblea de Catalunya]].
Com a periodista treballà en el setmanari [[Mundo Internacional]] i en el diari [[Mundo diario]]. Feu col·laboracions en el [[Diari de Barcelona]], [[El Correo Catalán]], [[Serra d'Or]], [[La Vanguardia]], [[Avui (diari)|Avui]], [[El País]], [[Oriflama]], la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] i [[Catalunya Cristiana]]. Fou membre del consell de redacció de la revista [[Canigó (revista)|Canigó]].
 
== Periodista i militant (1970-1980) ==
El 1963 s'afilià a [[Unió Democràtica de Catalunya]] i, a partir de 1968, formà part del seu Consell Nacional. Durant l'estat d'excepció de 1969 va ser detingut, torturat i finalment empresonat per la seva militància política. El 1971 va formar part dels impulsors de l'[[Assemblea de Catalunya]].
Com a periodista treballà en el setmanari [[Mundo Internacional]] i en el diari [[Mundo diario]]. FeuFéu col·laboracions en el [[Diari de Barcelona]], [[El Correo Catalán]], [[Serra d'Or]], [[La Vanguardia]], [[Avui (diari)|Avui]], [[El País]], [[Oriflama]], la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], Tele-exprés, Noticiero Universal, Deia, La Veu d'Unió i [[Catalunya Cristiana]]. Fou membre del consell de redacció de la revista [[Canigó (revista)|Canigó]].
 
El 1971 va formar part dels impulsors de l'[[Assemblea de Catalunya]]. Participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Un cop restablerta la Democràcia, fou escollit diputat al [[Parlament de Catalunya]] per [[Convergència i Unió]] a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] i a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1988]]. Fou portaveu segon del [[grup parlamentari de CiU]] durant la II i III legislatura.
 
Formà part del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya de 1979-1984.
El 1989 patí un tumor cerebral que l'obligà a abandonar la política l'any 1990.
 
Participà en l'assemblea fundacional de Convergència Democràtica de Catalunya, tot i que més tard es desvinculà del partit.
El 1996 va promoure la recuperació del patrimoni històric i documental d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] creant l'Arxiu Històric del partit. L'any 2002 la seva tasca al capdavant de l'Arxiu Històric culminà amb la documentació i assessorament de l'exposició "Venim d'un passat ple de futur" al [[Museu d'Història de Catalunya]] amb motiu del 70è aniversari de la fundació d'[[Unió Democràtica de Catalunya]].
 
== Diputat al Parlament de Catalunya (1980-1990) ==
Fou membre del [[Consell Català del Moviment Europeu]] i de la [[Corporació Catalana de Ràdio i Televisió]].
 
=== I legislatura ===
L'abril de 2002 patí un accident i morí el 7 de maig de 2002.
Un cop restablerta la Democràcia, fou escollit diputat per [[Convergència i Unió]] a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]] per la circumscripció de Barcelona. Fou membre de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana (18/09/80-20/03/84), de la Comissió de Política Cultural (18/09/80-20/03/84), de la Comissió de Drets Humans (10/10/80-20/03/84), de la Comissió de seguiment per a l'entrada d'Espanya a la CEE (11/11/80-20/03/84), i de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (23/09/82-20/03/84).
 
En representació del Parlament de Catalunya defensà en el Congrés de Diputats la [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Intervenciones?_piref73_1335415_73_1335414_1335414.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERDOC&BASE=IWT2&PIECE=INT2&FMT=INTTXD1S.fmt&DOCR=1&QUERY=%28CAMPS+I+VALLEJO%29.ORAD. Proposició de Llei del Parlament de Catalunya sobre la concessió d'un tercer canal de televisió de titularitat estatal a la Generalitat].
 
Fou membre del [[Consell Català del Moviment Europeu]] i de la [[Corporació Catalana de Ràdio i Televisió]] (1983-1984).
 
Fou designat vocal al [http://www.ccmeur.cat/ Consell Català del Moviment Europeu] en representació d'Unió Democràtica de Catalunya (1982-??).
 
Formà part del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya de 1979 a 1984.
 
=== II legislatura ===
Reelegit diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] i escollit portaveu segon del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Va ser membre de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (14/06/84-04/04/88), de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana (14/06/84-04/04/88), de la Comissió de Política Cultural (14/06/84-04/04/88), de la Comissió Parlamentària del Síndic de Greuges (14/06/84-04/04/88), de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (16/09/86-04/04/88), de la Comissió d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme (26/11/86-17/02/87), de la Comissió d'Estudi sobre les Bosses de Pobresa (24/03/88-04/04/88). Fou president de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (23/09/86-04/04/88) i membre de la Diputació Permanent (20/06/84-16/06/88).
 
També dirigí el Congrés del [http://europeanmovement.eu/ Mouvement Européen] organizat pel [http://www.ccmeur.cat/ Consell Català del Moviment Europeu] a Barcelona el 1988.
 
=== III legislatura ===
Reelegit diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1988]] i portaveu segon del Grup Parlamentari de Convergència i Unió (17/06/88-21/07/88). Va ser membre de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana (29/06/88-28/09/90), de la Comissió de Política Cultural (29/06/88-23/10/90), de la Comissió del Síndic de Greuges (29/06/88-23/10/90), de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (29/06/88-18/05/89), de la Comissió de Seguiment Catalunya-CEE (15/03/89-23/10/90), de la Comissió de Seguiment dels Jocs Olímpics del 1992 (29/11/89-19/12/89). Fou president de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana (29/06/88-29/11/89) i membre de la Diputació Permanent (29/06/88-03/07/89).
 
En representació del Parlament de Catalunya defensà en el Congrés de Diputats la [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Intervenciones?_piref73_1335415_73_1335414_1335414.next_page=/wc/enviarCgiBuscadorIntervenciones Proposició de Llei sobre la devolució del patrimoni espoliat a conseqüència de la Guerra Civil.]
 
El 1989maig patíde 1989 un tumor cerebral que l'obligà precipitadament a abandonar la política. l'anyEl 23/10/1990 presentà la dimissió com a parlamentari català.
 
== La malaltia i la recuperació (1990-1992) ==
 
== La recuperació del patrimoni històric (1992-2002) ==
Amb l'ajuda de Clotilde Parellada, el 1991 inicià la compilació dels articles de 1929 a 1936 de Luigi Sturzo al diari el Matí.
 
El 1996 va promoureiniciar la recuperació del patrimoni històric i documental d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] creant l'Arxiu Històric del partit. L'any 2002 la seva tasca al capdavant de l'Arxiu Històric culminà amb la documentació i assessorament de l'exposició "Venim d'un passat ple de futur" al [[Museu d'Història de Catalunya]] amb motiu del 70è aniversari de la fundació d'[[Unió Democràtica de Catalunya]].
 
L'abril de 2002 patí un accident i morí el 7 de maig de 2002.
 
== El llegat ==
El 2 de juny del 2002, en el marc del 22è Congrés Nacional d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] i a proposta de la [[Unió de Joves]], s'aprovà que l'Arxiu Històric d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] passés a ser l'Arxiu Històric Ferran Camps.
 
Linha 53 ⟶ 85:
* [http://www.convergencia.org/expo/assemblea/campsivalle.html Biografia i entrevista]
* [http://www.unio.org/partit/arxiu.asp Web de l'Arxiu Històric Ferran Camps]
* [http://elpais.com/diario/2002/05/08/agenda/1020808802_850215.html Necrològica El País]
 
{{ORDENA:Camps I Vallejo, Ferran}}