Obre el menú principal

Canvis

Afegir un encapçalament d'aàrtat i modificar algunes frases d'aquest apartat
[[fitxer:Jaume_Bofill_0888.JPG|thumb|160px|L'escriptor als anys 1920]]
[[Fitxer:Guerau-Font de l'Oreneta.jpg|thumb|Poema de Guerau de Liost a la [[font de l'Oreneta]] de [[Viladrau]], on acostumava a passejar]]
'''Guerau de Liost''' és el nom de ploma de '''Jaume Bofill i Mates''' ([[Olot]], [[Garrotxa]], [[30 d'agost]] de [[1878]] - [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[1933]]) fou, [[escriptor]], [[noucentisme|poeta noucentista]], [[polític]] i [[periodista]] [[Catalans|català]]. Fou Josep Carner el creador del pseudònim Guerau de Liost, uni nom d’origen medieval, possiblement en honor al fundadorpare del monestir de Sant Salvador defilòsof [[Breda]] i de Liost, que va adoptarJaume Bofill i Mates i així aconseguir diferenciar perfectament les dues activitats públiques en què participavaBofill]]..<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bou|nom = Enric|títol = Pròleg a Somnis de Guerau de Liost|url = |edició = |llengua = català|data = 1991|editorial = Edicions 62|lloc = Barcelona|pàgines = 81|isbn = 84-297-1695-5}}</ref>
 
==Biografia==
De família de propietaris rurals al [[massís del Montseny|Montseny]], estudià [[Dret]] i [[Filosofia]] a la [[Universitat de Barcelona]]. També fou pare del filòsof [[Jaume Bofill i Bofill]].
El creador del pseudònim Guerau de Liost fou Josep Carner, gran amic de Bofill. El nom, d’origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de [[Breda]] i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política i i la literària.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bou|nom = Enric|títol = Pròleg a Somnis de Guerau de Liost|url = |edició = |llengua = català|data = 1991|editorial = Edicions 62|lloc = Barcelona|pàgines = 81|isbn = 84-297-1695-5}}</ref>
 
De família de propietaris rurals al [[massís del Montseny|Montseny]], estudià [[Dret]] i [[Filosofia]] a la [[Universitat de Barcelona]]. La seva activitat política començà amba la [[Lliga Regionalista]] com a regidor de la ciutat de [[Barcelona]], on tingué enfrontaments amb els partidaris del [[lerrouxisme]] per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any [[1919]] fou diputat de la [[Mancomunitat de Catalunya]], entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. El [[1922]] fundà [[Acció Catalana]], i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el [[1931]] i [[1932]].
 
La seva faceta periodística i literària s'inicià a ''[[La Veu de Catalunya]]'' i,; a partir del [[1922]], passà a ''[[La Publicitat]]'', òrgan de propaganda del partit [[Acció Catalana]]. Com a poeta va publicar: ''Somnis'' ([[1913]]), ''La ciutat d'ivori'' ([[1918]]), ''Selvatana amor'' ([[1920]]), ''Ofrena rural'' ([[1926]]) i, el més destacat de tots, ''La muntanya d'ametistes'' ([[1908]]), prologat per [[Eugeni d'Ors]] i per [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] en una reedició del [[1933]], és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En [[1929]] publicà ''Sàtires'', una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. En una nota que es troba a continuació d'un ofici de 29 d'octubre de 1936 s'indica la decisió del servei de biblioteques de la [[Generalitat de Catalunya]] de protegir la biblioteca i papers de l'escriptor, conservats en dues habitacions.<ref>Anna Gudayol [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf "El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: les notes de Jordi Rubió"]</ref> A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas va ingressar definitivament a la [[Biblioteca de Catalunya]].
Com a poeta va publicar: ''Somnis'' ([[1913]]), ''La ciutat d'ivori'' ([[1918]]), ''Selvatana amor'' ([[1920]]), ''Ofrena rural'' ([[1926]]) i, el més destacat de tots, ''La muntanya d'ametistes'' ([[1908]]), prologat per [[Eugeni d'Ors]] i per [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] en una reedició del [[1933]], és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En [[1929]] publicà ''Sàtires'', una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari.
En una nota que es troba a continuació d'un ofici de 29 d'octubre de 1936 s'indica la decisió del servei de biblioteques de la [[Generalitat de Catalunya]] de protegir la biblioteca i papers de l'escriptor, conservats en dues habitacions.<ref>Anna Gudayol [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf "El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: les notes de Jordi Rubió"]</ref> A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas va ingressar definitivament a la [[Biblioteca de Catalunya]].
 
== Obra ==
460

modificacions