Catedral de Sant Lambert: diferència entre les revisions

El 28 d'abril de 1319, el [[reliquiari]] de Sant Lambert torna al cor en una processó solemne, 134 després de l'incendi. [[Adolf de la Mark]] va decidir el 1342 que era temps d'acabar l'edifici i va decidir mesures financeres. Entre altres, totes les col·lectes de la diòcesi van haver de pal·liar l'augmentació del sou i dels materials.

 

==La destrucció==

[[Fitxer:Liege-ruine-stlambert-Chevron-2.jpg|Aiguafort de Jean-Noël Chevron (inici del segle XIX)|thumb|esquerra]]El [[1794]], la [[revolució francesa]] va atènyer Lieja i el mateix any la destrucció de la catedral va decidir-se. L'odi contra l'edifici era l'expressió de l'odi contra els dos darrers prínceps-bisbes. Pel seu [[absolutisme]] sense compromís, els dos darreres prínceps-bisbes, [[Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck|Hoensbroeck]] i [[Francesc Antoni Maria de Méan|de Méan]] van ser molt impopulars, en anul·lar la política [[Il·lustració|il·lustrada]] i de reforma fiscal del predecessor [[Francesc Carles de Velbrück]]. El 1795 una ''Comissió destructiva de la Catedral'' va ser creada. La destrucció va començar amb el desmantellament del teulat de [[plom]] que va utilitzar-se per a fabricar munició. Les pedres van utilitzar-se per a reforçar els molls del [[Mosa]]. Per a accelerar l'evacuació, va autoritzar-se a la població de servir-se de franc de materials de construcció de la catedral derrocada.