Dualitat ona-partícula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 8:
La '''dualitat ona-corpuscle''' va resoldre una aparent [[paradoxa]] demostrant que la [[llum]] pot tenir propietats de partícula i propietats ondulatòries. D'acord amb la [[física clàssica]], hi ha diferències entre ona i partícula. Una partícula ocupa un lloc en l'espai i té [[massa]] mentre que una ona s'estén en l'espai caracteritzant-se per tenir una velocitat definida i massa nul·la.
 
Que les partícules es poden comportar com a ones i viceversa és un concepte introduït per [[Louis-Victor de Broglie]], físic francès de principis del segle XX i comprovat experimentalment en múltiples ocasions.<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Pickover |nom=Clifford A. |títol=Archimedes to Hawking: laws of science and the great minds behind them |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2008 |pàgines= |isbn=0195336119 }}</ref> El [[1924]], en la seva tesi doctoral, va proposar l'existència d'ones de matèria, és a dir, que tota matèria tenia una ona associada a aquesta. Aquesta idea revolucionària, fundada en l'analogia amb què la [[radiació]] tenia una partícula associada, propietat ja demostrada aleshores, no va despertar gran interès, tot i l'encert dels seus plantejaments, ja que no tenia proves de produir-se. No obstant això, [[Albert Einstein|Einstein]] va reconèixer la seva importància i cinc anys després, el [[1929]], De Broglie va rebre el Nobel en física pel seu treball.
 
El seu treball deia que la [[longitud d'ona]] <math>\lambda </math> de l'ona associada a la matèria era: