Vinàlia: diferència entre les revisions

 

==Vinàlia urbana==

 

Júpiter i Venus eren els patrons de la festa: Venus la protectora del ''vinum spurcum'' («vi impur») un vi destinat al consum diari durant els àpats; mentre que Júpiter era el protector d'un altre tipus de vi de tast més fort, considerat més pur ja que no es barrejava amb aigua per rebaixar la gradació d'alcohol, era el vi anomenat ''temetum''. En honor a Venus, deessa que havia proveït a la humanitat dels coneixements per l'obtenció del vi, homes i dones tastaven el vi jove que s'havia format amb la fermentació del raïm collit a la tardor anterior. Com a déu dels cels diürns, Júpiter era el déu que controlava les condicions metreològiques necessàries perquè hi hagués una bona collita a les vinyes, per tant se li oferia una libació del vi que ja portava fermentant des de feia un any. El sacerdot de Júpiter, el [[flamen|flamen dialis]] beneïa el ''temetum'' i en vessava una mica en un clot que hi havia al davant del temple de Venus al [[capitoli]].<ref>Olivier de Cazanove, "Jupiter, Liber et le vin latin", Revue de l'histoire des religions, 1988, nº. 205, p. 245–265</ref> Algunes noies de famílies senzilles (''vulgares puellae'') i també les prostitutes (''meretrices'') s'aplegaven al davant del temple de ''Venus Erycina'', probablement en grups separats, i oferien a la deessa flors de [[murtra]], fulles de [[menta]] i roses. A canvi demanaven a la deessa que els concedís bellesa i encant femení.<ref>Ariadne Staples, "From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion", ed.Routledge, 1998, p. 122–124, citant Ovidi, "Fasti", 4,863–872</ref>