Constant de la gravitació: diferència entre les revisions

La '''constant de la gravitació''' (també anomenada '''''constant gravitacional''''', '''''constant de la gravitació universal''''' o '''''constant de Newton'''''), denotada ''G'', és una [[constant física]] fonamental. És la constant de proporcionalitat que apareix aen la [[llei de la gravitació universal]] d'[[Isaac Newton]] i aen la [[teoria de la relativitat|teoria de la relativitat general]] d'[[Albert Einstein|Einstein]]; no s'ha de confondre amb ''g'', que és l'acceleració causada per la gravetat a la superfície de la [[Terra]] a nivell del mar i que té un valor de 9.80665 m/s².

onen què ''G'' és la constant de la gravitació i ''d'' és la distància entre llurs [[Centre de massa|centres de massa]].

AEn les equacions d'Einstein de la gravitació, l'atracció gravitacional es dóna no noméssols entre masses, sinó que totes les formes d'energia s'atrauen: això és conseqüència del principi de relativitat, en el qual es postula que [[massa]] i [[energia]] són de la mateixa naturalesa; les dues són font del camp gravitacional (atrauen) i objecte d'aquest (són atretes).

En termes d'unitats del [[Sistema Internacional d'Unitats|sistema internacional d'unitats]], el valor de la constant de la gravitació és:<ref>[http://physics.nist.gov/cuu/Constants/index.html Fundamental Physical Constants] {{en}} Valor de les constants físiques fonamentals segons el NIST</ref>

Això és equivalent a dir que dues masses d'1 [[kilogram|quilogram]] cada una, separades una distància d'1 [[metre]], s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67x10^-11 [[Newton (unitat)|newtons]].

La incertesa de 150 parts per milió d'aquest valor posa a la constant gravitacional entre les constants físiques mesurades amb menys precisió, encara que les mesures més recents han millorat la precisió del valor de ''G'' acceptat. La mesura de la massa del [[Sol]] també té la mateixa incertesa, ja que s'usa el valor de ''G'' per calcular-la, així com la massa dels planetes; per fer càlculs de [[mecànica celeste]], s'utilitzà la [[constant gaussiana gravitacional]] durant el segle [[XIX]]:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roche |nom=John J. |títol=The mathematics of measurement: a critical history |url=http://books.google.cat/books?id=eiQOqS-Q6EkC&pg=PA161&dq=celestial+mechanics+Gaussian+gravitational+constant&hl=ca&ei=4boQTv7pKIKg8QOwxNygDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q=celestial%20mechanics%20Gaussian%20gravitational%20constant&f=false |llengua=anglès |editorial=Springer |data=1998 |pàgines=p.161 |isbn=0387915818 }}</ref>

''G'' fou implícitament mesurada per primera vegada per [[Henry Cavendish]] (''Philosophical transactions'', dedel [[1798]]): va usar un [[balancí horitzontal de torsió]] amb esferes de plom amb les quals mesurava la [[inèrcia]] (amb relació a la constant de torsió), tot cronometrant l'oscil·lació de les esferes. La seva feble atracció cap a altres esferes col·locades al costat del balancí es podia determinar per la desviació que causaven (vegeu [[experiment de la torsió de barres]]). Tanmateix, Cavendish treballava amb proporcions, i en els seus articles no fa esment de la constant de la gravitació: l'objectiu de Cavendish era determinar amb precisió la massa de la Terra aamb través delel coneixement de la intensitat de l'atracció gravitatòria. Dels seus experiments, hom pot extreure ''a posteriori'', però, el valor de la constant de la gravitació.

Combinant la constant gravitacional amb la [[constant de Planck]] i la [[velocitat de la llum|velocitat de la llum en el buit]] és possible crear un sistema d'unitats conegut com a [[unitats de Planck|''unitats de'' ''Planck'']]: en aquest sistema, la constant gravitacional, la constant de Planck i la velocitat de la llum prenen un valor numèric igual a 1.