Pigmalió (obra de teatre): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
error ortogràfic
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''''Pigmalió''''' és una obra de teatre publicada el [[1913]] per [[Bernard Shaw]]. Té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, baldamenttot i que siguin moltes les seves qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica. Quan [[Bernard Shaw]] estrenà el seu "''[[:es:Pigmalión (obra de teatro)|Pygmalion]]"'' l'any 1913 -inspirant–inspirant-se en el mite clàssic de l'escultor xipriota que s'enamora de la seva estàtua, [[Galatea]], a qui [[Afrodita]] dóna vida-vida–, traslladátraslladà el mite en una societat moderna, la societat anglesa, que encara vivia les darreres ramalades de l'època victoriana. ''Pigmalió'' és una comèdia en la qual el llenguatge és l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta, en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure. '''Joan Oliver''' no fa una simple traducció de l'obra, sinó una adaptació: el [[Londres]] postvictoriá es convertia en la Barcelona dels anys 50, quan els efectes de la guerra ja començaven a pal·liar-se. És, una [[faula]] lingüística, integrant una de les poques distincions que perceben els catalanoparlants: la distinció entre el mal català de les classes populars barcelonines, sobretot si conté elements aixavats, i el bon català dels barcelonins cultes.
 
== JoanVersió Olivercatalana (biografia)==
La versió de l'obra en llengua catalana la va signar [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que no en féu una simple traducció, sinó una adaptació: el [[Londres]] postvictoriá es convertí en la Barcelona dels anys cinquanta, quan els efectes de la guerra ja començaven a pal·liar-se.<ref>{{GEC|0155730}}</ref> És una [[faula]] lingüística, integrant una de les poques distincions que perceben els catalanoparlants: la distinció entre el mal català de les classes populars barcelonines, sobretot si conté elements del català [[xava]] i el bon català dels barcelonins cultes.<ref name=xtec>{{ref-web|url=http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Oliver.html|consulta=6 juliol 2015|títol=Pigmalió|editor=Xtec}}</ref> La versió catalana de l'obra es presentà el 26 de maig de 1957 al [[Teatre Municipal La Faràndula]] de [[Sabadell]].<ref name=casa>{{ref-llibre|cognom=Casas|nom=Joan|títol=Joan Oliver, versions de teatre|pàgines=18|lloc=Barcelona|editorial=[[Edicions Proa]]|any=1989|consulta=6 juliol 2015}}</ref>
{{fusió a|Joan Oliver i Sallarès|data=febrer de 2015}}
Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). Signava la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Fill d'una acabalada família industrial: el seu besavi havia estat fundador de la Caixa de Sabadell i el seu pare era un personatge influent del Foment del Treball. Va estudiar Dret i viatjà força per Europa. Es dedicà a la literatura i fou fundador de ''La Mirada''. El primer llibre, ''Una tragèdia a Líl·liput'' (1928) fou un recull de contes. El seu primer llibre de poesia, ''Les Decapitacions'' (1934), coincideix, i no per casualitat, amb la crisi política d'aquells anys. Estrenà i publicà les peces teatrals ''Cataclisme'' (1935) i ''Allò que tal vegada s'esdevingué'' (1936), una ''Oda a Barcelona'' (1936) i ''Bestiari'' (1937). A partir dels fets de juliol de 1936 multiplica les seves activitats literàries i cíviques i esdevé un dels intel·lectuals més compromesos en la lluita antifeixista. El 1938 estrena el drama ''La fam''. La desfeta de 1939 ho canvia tot. Inicia el periple de l'exili, s'instal·la definitivament a Santiago de Xile, on sobreviu a base de traduccions, col·laboracions en la premsa i en la ràdio. El 1947 publica ''Saló de tardor''. Quan torna a Barcelona, el 1948, és depurat amb dos mesos de presó. El 1956 publica ''Terra de naufragi''. Lluny de desanimar-se dedica tots els seus esforços a la creació d'un teatre català que sigui alhora assequible a un públic burgès i literàriament i ideològicament digne: hi contribueix amb les traduccions de ''Pigmalió'', de Shaw (1957) o la d′''El Misantrop'', de Molière, i amb obres pròpies com ''Ball robat'' (1958), ''Primera representació'' (1959) i ''Una drecera'' (1960). Malviu econòmicament gràcies a traduccions i col·laboracions a ''[[Destino (revista)|Destino]]'', entre d'altres. La seva situació econòmica millora el 1962, quan esdevé director literari de l'editorial Aymà. A l'editorial Montaneri Simó, on treballa en la confecció d'un diccionari de literatura, entra en contacte amb un grup d'estudiants i llicenciats joves, que troben en ell una mena de figura patriarcal. El 1960 publica ''Vacances pagades'', i després, ''Dotze aiguaforts de Granyer'' (1962), ''Circumstàncies'' (1968), ''Quatre mil mots'' (1977) i ''Poesia empírica'' (1981). En el camp de la narrativa cal destacar ''Biografia de Lot i altres proses'' (1963). El 1970 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Edicions Proa començà a publicar les seves obres completes. Mantingué la rebel·lia i la sempre fidel ideologia nacionalista fins a la seva mort.
 
== Resum ==
 
Aquest llibre tracta d'una obra de teatre. L'historia passa quan la senyora Fortuny amb els seus fills, a la sortida del Palau de la Música, veu que està plovent i que no tenen cap vehicle per anar a casa seva, decideixen agafar un taxi, però per això en Toni, que és el fill de la senyora Fortuny, va a cerca un taxi. Anant cap al taxi es topa amb una senyoreta que ven flors i ell sense dir-li res segueix amb el seu tomb. La senyora Fortuny, es disculpa i així coneixeran a la Roseta. Aquí també coneixerem a Fontanella, que és amic d'en Jordana. En Jordana és professor de fonètica i serà la persona que ajudarà a la Roseta.
 
Linha 20 ⟶ 18:
 
Malgrat que sovint s'interpreta que la Roseta i en Jordana s'enamoren perquè ell li diu que la idea de casar-se amb el Toni és ridícula, en cap moment no es demostra. Més aviat, l'actitud de la Roseta fa pensar que no vol tornar a saber res d'en Jordana per com l'ha tractada: la darrera conversa que tenen a casa de la senyora Jordana demostra que la Roseta s'ha emancipat.
 
 
== Referències ==
{{Referències}}
{{ref-web|url=http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Oliver.html|consulta=4 abril 2013|títol=Corpus literari, Joan Oliver|editor=xtec.cat}}
 
{{FR|data=abril de 2013}}
 
 
{{ORDENA:Pigmalio Joan Oliver}} <!--ORDENA generat per bot-->