Kix: diferència entre les revisions

'''Kix''' (o '''Kiś''') fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Inicialment independent, cap al [[2700 aC]] exercia l'hegemonia amb el rei [[Mebaragesi]], que va ser derrotat per Uruk. El seu successor '''Aka''' sostindrà lluites contra el rei [[Guilgameix]] d'[[Uruk]]. A la mort de Gilgameix, Kix se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb [[Mesalim]], però després del [[2600 aC]] ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap al [[2350 aC]], Lugalzagesi de d'[[Umma (ciutat estat)|Umma]] va derrotar a Kix que, malgrat tot, va aconseguir mantenir la independència. El [[2340 aC]], un funcionari reial, '''Xarrukin''', es rebel·la contra el rei de Kix, '''Urzababa''', i es fa amo d'una part del territori de Kix, on funda la ciutat d'[[Accad]]. Uns anys després, Xarrukin ocupa Kix i es proclama rei amb el nom de [[Sargon I]] ('rei autèntic'). La ciutat de Kix fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la. El [[2260 aC]], es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle, però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC, es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap al 1900 aC, tornava a ser independent sota el rei '''Aixduniarim''' i va passar a Babilònia el 1860 aC. L'hegemonia de Kix a Accad i, més tard, en gran part de la Baixa Mesopotàmia féu que els reis sumeri-acadissumerioaccadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donessin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de Kix" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kix al centre).

Es denomina [[període protodinàstic|''període protodinàstic'']] a l'etapa històrica de Mesopotàmia que s'estén entre [[3000 aC]] i [[2334 aC]], això és, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; ella qual cosa portarà el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, aquests és el motiu pel qual la seva història és relativament desconeguda,; els textos reapareixen en els últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciudatsciutats per disputes territorials.

La [[llista de reis sumeris]] comença amb la primera dinastia de Kix, formada per 23 reïsreis i que comprèn un període de 24.500 anys (amb una mitjamitjana de 10001.000 anys per regnat). Els primers 21 reïsreis (elsque qualstenen tots tenen noms semites) no poden considerar-se com a històrics i n'és molt poc probable que en un futur sigui possible contatarconstatar la seva autenticitat històrica. El seu valor demostra, però, una preponderanciapreponderància de Kix en aquest primer període.

[[Fitxer:Murex Rimush Louvre AO21404.jpg|thumb|220px|[[Murex]] amb el nom de [[Rimuix]], rei de Kix, [[segle XXIII aC|2270 aC]], [[Louvre]].]]

* Etana de Kix, el pastor, el qual va ascendir al cel i consolidar tots els regnes estrangers: 15001.500 anys

* Zamug de Kix: 140 anyosanys

[[Mebaragesi]] és el 22è rei de la dinastia (se l'atribueixen 900 anys de regnat) i és el primer del qual es té constància històrica (dosdues inscripcions). La mitologia sumèria-acàdiasumerioaccàdia relata la rivalitat entre [[Uruk]] (representant del sursud sumeri) i Kix (centre del nord semita).

Kix destaca per ser el jaciment on s'ha trobat una tauleta amb inscripcions que mostren els primers passos d'una escriptura cuneïforme. Es creu que es tracta del primer document escrit de la història (s'ha datat al voltant del 3500 aC), amb uns signes entre pictogrames i els signes alfabètics del [[sumeri]]. La tauleta es conserva ala l'[[Axmolean Museum]] d'Oxford.