Rembrandt van Rijn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Resoldre enllaç vermell + diversos ajustos, correccions o simplificacions
Ajustos de l'edició anterior
Línia 92:
 
=== Aiguaforts ===
[[Fitxer:Rembrandt The Hundred Guilder Print.jpg|thumb|''[[Crist sanant els malalts]]'', c. 1647-1649, [[aiguafort]].]]
Rembrandt produí aiguaforts durant la major part de la seva carrera, des de 1626 fins a 1660, quan es va veure obligat a vendre la seva impremta i la premsa de gravat i pràcticament abandonà la producció d'aiguaforts. Només durant el problemàtic any de 1649 no en va fer cap.<ref>Schwartz, 1994, pàg. 8-12</ref>
 
Va dominar fàcilment el gravat i, tot i que també va aprendre a utilitzar el burí, la llibertat en la tècnica del gravat va ser un tret fonamental de la seva feina. Va seguir de molt ade prop tot el procés de gravat, i segurament va tenirimprimir imprèsell almenysmateix elsalguns primers exemplesexemplars dels seus propis aiguaforts. Al principi utilitzava un estil basat en el dibuix, però aviat va evolucionar icap esa basàun enaltre més proper a la pintura, fent servir una massa de línies i àcid per aconseguir diferents gruixos de línies. Cap a finals de la dècada de 1630, va reaccionar en contra d'aquesta manera de fer i va fer servir un estil més senzill.<ref>White 1969, pàg. 5-6</ref> Va treballar en l'obra ''[[Crist sanant els malalts]]'' (també coneguda com ''El gravat dels cent florins'' per la gran quantitat que es pagà per ununa gravat)de enles diferentsimpressions etapesdel gravat) al llarg dels anys 40, imodificant vasuccessivament la planxa.{{efn|Cada situació de la matriu en la que es fa impressió de gravats es denomina un '''[[Gravat#Matriu|estat]]'''}} Va ser el seu treball fonamental a la meitat de la seva carrera, a partir del qual el seu estil de gravat va començar a sorgir.<ref>White 1969, pàg. 6</ref> Tot i que lasols impressión'han noméssobreviscut sobreviuimpressions en dos tipus'''[[Gravat#Matriu|estats]]''' de la matriu, del primer d'impressióells omolt estatspoques còpies, ien queles quediimpressions algunafinals, cosai també en eldiversos primerdibuixos estatper ésa moltparts rar,de lal'obra provaque ess'han potconservat, veurees anota la impressióconsiderable finalreelaboració ique moltshi dibuixosva sobreviuenfer.<ref>White 1969, pàg. 6, 9-10</ref>
[[Fitxer:Rembrandt The Three Crosses 1653.jpg|thumb|left|''[[Les tres creus (Rembrant)|Les tres creus]]'', aiguafort del 1653 de Rembrandt;. impressióImpressió del [[Gravat#Matriu|tercer estat de la matriu]].]]
En l'etapa de maduresa, en els anys 50, Rembrandt estava més disposat a improvisar sobre la placa i les grans impressions ja solen sobreviure en més estats (fins a onze), sovint amb canvis radicals en el resultat. Ara utilitza la tècnica del tramat per a crear les zones fosques, que solen ocupar una gran part de la placa. També va experimentar amb els efectes de la impressió amb diferents tipus de [[paper]], incloent-hi paper japonès, que utilitzava sovint, i també sobre un tipus de pergamí, el paper vitel. Va començar a utilitzar "el to de superfície", deixant una capa de tinta sobre les parts de la placa en lloc de netejar-la i deixar-la completament neta abans de realitzar cada impressió. Va fer un ús més gran de la [[punta seca]], aprofitant, sobretot en els paisatges, la riquesa borrosa que aquesta tècnica produeix en les primeres impressions.<ref>White, 1969 pàg. 6-7</ref>
 
Línia 157:
== Vegeu també ==
* [[Museu de la Casa de Rembrandt]]
 
== Notes ==
{{Notes}}
 
== Referències ==