Mateu Morral i Roca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció de castellanismes.
Línia 10:
En 1906 va viatjar a [[Madrid]] a preparar l'atemptat contra el rei [[Alfonso XIII]], consistent en una [[Bomba (explosiu)|bomba]] de fabricació casolana de les anomenades ''d'inversió'', conegudes com a [[bomba Orsini]]. La bomba, segons el novel·lista [[Pío Baroja]], li hauria estat lliurada deu dies abans, procedent de [[França]] i embolicada en una [[Bandera de França|bandera francesa]], pel seu ideòleg favorit, el militar i ministre de la Guerra durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]], [[Nicolás Estévanez]].
 
Morral va llançar la bomba oculta en un ram de flors al pas de la comitiva dels Reis, quan es dirigien al [[Palau Reial de Madrid]], des de la balconada de la pensió en la qual s'allotjava, situada en elal tercer pis del [[Casa Ciriaco|número 88]] (actualment 84) del [[Carrer Mayor (Madrid)|carrer Mayor]]. El ram amb la bomba va ser dirigit cap a la [[carrossa]] reial, però va ensopegar en lacaure sevava caigudaensopegar amb les vies del tramvia i es va desviar cap a la multitud que estava observant la comitiva. Els reis en van sortir il·lesos, però van morir 25 persones entre militars (15) i civils. Més de cent van resultar ferits.
Morral va aconseguir escapar-se de Madrid, sembla que amb l'ajuda del periodista [[José Nakens]], però el 2 de juny va ser reconegut per diverses persones en un poblet proper a [[Torrejón de Ardoz]], on es va deteniraturar per menjar. Aquestes persones van avisar un [[guarda jurat]] particular de camp, Fructuoso Vega, que després d'alguns esbrinaments, el va comminar a seguir-lo. EsMorral es va lliurar pacíficament, però quan era conduït pel guarda a la [[casa caserna]] de Torrejón de Ardoz, el va matar d'un tret i es va suïcidar a continuació.
 
El seu cos i el del guarda van ser mostrats a l'ajuntament del poble, fins que els van portar a Madrid al cap de poques hores.