Procés de Reorganització Nacional: diferència entre les revisions

 

Durant la guerra, el govern va excitar el [[xovinisme]] [[nacionalista]] de la població<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> amb una campanya mediàtica<ref>{{ref-web |url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/24marzo/htmls/control/medios.html|títol= Medios de comunicación|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |llengua=castellà|obra= Portal ABC|editor=Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> destinada a alimentar el triomfalisme de la població i a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaven frases com ''ESTAMOS GANANDO'', ''¡SEGUIMOS GANANDO!'' o ''ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA'' ([[Revista Gente]]) o ''EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS'' ([[Diari Clarín]]) o ''BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA!'' ([[Crónica]]). Els [[canal de televisió|canals de televisió]], monopoli de l'[[Estat]], també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en diverses entrevistes televisives.<ref name="La sangre de Malvinas"/> El [[canal 7 de l'Argentina]] va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'[[informatiu]] ''[[60 minutos]]'' (a càrrec de [[Carlos Gómez Fuentes]]) com un programa especial, ''[[24 horas por Malvinas]]'',<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/diario/2001/10/24/c-00501.htm|títol=50 años de Canal 7: la historia en imágenes|consulta= |cognom= Iglesia|nom= Fernanda|coautors= |data= octubre de 2001|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> destinat a recaptar fons de tot tipus ([[joia|joies]], [[abric de pell|abrics de pell]], [[diner]]s, etc.) per l'anomenat ''[[Fondo Patriótico]]'' (Decret 753/82)<ref>{{ref-web |url= http://www.trabajo.gov.ar/unidades/discapacidad/files_nacional/decreto0753_82.doc|títol= Decret 753/82|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 15 d'abril de 1982|llengua=castellà|obra= Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann|editor=Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina)}}</ref> un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/04/03/z-950123.htm|títol= EQUIPO DE INVESTIGACION: EL ULTIMO SECRETO DE LA GUERRA - DOCUMENTOS INEDITOS A 23 AÑOS DEL DESEMBARCO. El oro de Malvinas: cómo se esfumó la mayor colecta de la historia argentina|consulta= |cognom= Calvo|nom= Pablo|coautors= |data= abril de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>

 

Finalment, i després d'una execució plena d'errors de tot tipus,<ref name="rattenbach"/> l'Argentina va signar la rendició el 14 de juny del mateix any. Del costat argentí, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits.<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> L'exèrcit britànic va sofrir pèrdues molt menors, encara que més de 200 combatents van perdre la vida,<ref>{{ref-web |url= http://paper.avui.cat/article/mon/86395/panorama/mundial.html|títol= La fi de la Guerra de les Malvines compleix 25 anys|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= juny de 2007|obra= Diari AVUI|editor=Corporació Catalana de Comunicació SL}}</ref> i quasi 800 ferits.<ref name="La sangre de Malvinas">{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/especiales/2005/08/28/l-02115.htm|títol= La sangre de Malvinas|consulta= |cognom= Bosoer|nom= Fabián|coautors= |data= Agost de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>