Art de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 258:
El [[noucentisme]] suposà un intent de renovació de la cultura catalana apropant-la a les innovacions produïdes a l'acabat d'estrenar segle XX, en paral·lel a un ideari polític de reivindicació del [[catalanisme]] propugnat per [[Enric Prat de la Riba]]. El principal teòric del moviment serà [[Eugeni d'Ors]], que des del diari [[La Veu de Catalunya]] escrigué una sèrie d'articles enaltint la tasca dels joves creadors catalans de principis de segle. Contràriament als valors nòrdics que defensava el modernisme, el noucentisme retornà al món mediterrani, a la cultura clàssica grecollatina.<ref>Josep Maria Montaner: ''Arquitectura a Catalunya al segle XX: del Modernisme al Grup R''. A ''Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial'', pàg. 311.</ref>
L'arquitectura noucentista conviu sovint i es barreja amb la modernista, i com perduren les tendències historicistes i classicistes és difícil albirar la frontera.<ref>Francesc Fontbona: ''El modernisme i el noucentisme''. A ''El llibre d'or de l'art català'', pàg. 187-188.</ref> Destaquen figures com [[Josep Goday]] (Edifici de Correus de Barcelona, [[1926]]-[[1927]]), [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]] (jardins de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i del [[Palau Reial de Pedralbes]], església de la Mare de Déu de Montserrat de Pedralbes), [[Josep Francesc Ràfols]] (Casa Méndiz, [[Vilanova i la Geltrú]], [[1925]]), [[Francesc Folguera]] (Casal de Sant Jordi, Barcelona, [[1928]]-[[1932]])
Una fita destacable fou l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]], que suposà la urbanització de l'entorn de la muntanya de Montjuïc, amb un projecte general de Josep Puig i Cadafalch. Per l'Exposició es construeixen edificis com el [[Palau Nacional de Montjuïc]] (actual seu del [[MNAC]]) i l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys|Estadi Olímpic]], així com la [[Font màgica de Montjuïc|Font Màgica]] de [[Carles Buïgas]], el [[Teatre Grec]] i el [[Poble Espanyol]]; també destacà el [[Pavelló d'Alemanya]], obra de [[Ludwig Mies van der Rohe]], obra mestra del [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]].<ref>M. Carmen Grandas, ''L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929'', pàg. 125-131.</ref>
| |||