Gran vaga del ferrocarril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''gran vaga del ferrocarril''' és el nom que rep un conjunt de protestes espontànies que van tenir lloc als Estats Units en 1877 i que consistien en blo...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
==La vaga==
La vaga s'inicià el 14 de juliol a [[Martinsburg (Virgínia de l'Oest)]] com una protesta per reclamar millors sous. Els treballadors de forma espontània van impedir la circulació dels trens, mesura que aviat va reproduir-se en altres punts del país. A [[Cumberland (Maryland)]] va començar la repressió armada, amb greus enfrontaments entre els treballadors en vaga i membres de l'exèrcit. Les autoritats locals de diverses poblacions van sol·licitar igualment ajuda dels soldats per aturar la vaga. Les pitjors escenes de violència es visqueren a [[Pittsburgh]], amb incendis de cases i negocis, vagues a les principals fàbriques i aldarulls al carrer. Es van produir aixecaments a [[Reading (Pennsilvània)]], [[Chicago]] i [[Scranton (Pennsilvània)]], entre d'altres. Les protestes continuaren fins a 45 dies a diferents ciutats, fins que van ser sufocades per la força amb tropes de reforç enviades expressament a la regió.
[[Fitxer:Harpers 8 11 1877 Destruction of the Union Depot.jpg|thumbnail|Il·lustració de l'època sobre la violència de la vaga]]
==Reaccions==
L'opinió pública es va mostrar partidària de la causa dels treballadors, que així van poder aconseguir diverses millores, com ara assegurances en cas de malaltia o mort. No van donar suport, tanmateix, a les mesures extremes endegades pels vaguistes i van culpar diversos agents d'estar darrere la vaga. Els immigrants alemanys van ser declarats sospitosos d'incitar a l'odi entre els treballadors estatunidencs. Els diaris van acusar la relaxació del president [[Ulysses S. Grant]] que va permetre l'arribada d'idees comunistes al continent.
==Conseqüències==
A banda de l'impacte econòmic del mes i mig d'aturada del transport, les principals conseqüències de la vaga es van evidenciar a mig termini. Per una banda va accelerar la formació de [[sindicat]]s, ja que els treballadors havien pogut constatar el poder de la unió per aconseguir fer sentir la seva veu. D'altra banda, els empresaris implementaren lleis per restringir el dret a vaga (amb acusacions de conspiració per perjudicar l'economia) i van donar suport a l'increment del pes de l'exèrcit com a garant de l'ordre públic a les ciutats
==Referències==
| |||