Metre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 104:
En 1668 Wilkins va fer la seva proposta de ''mesura universal'' utilitzant el suggeriment de [[Christopher Wren]] d'un [[pèndol]] amb un [[Període|semiperíode]] d'un [[segon]] per mesurar una longitud estàndard de 997 mm de longitud que havia observat [[Christiaan Huygens]].<ref name=Wilk1/><ref name=Wilk2/><ref>{{ref-publicació|autor= George Sarton |títol= The First Explanation of Decimal Fractions and Measures (1585). Together with a History of the Decimal Idea and a Facsimile (No. XVII) of Stevin's Disme |publicació= Isis |volum= 23 | number = 1 |any= 1935 |pàgines= 153–244 |url = http://www.jstor.org/stable/225223?&Search=yes&searchText=ISIS&searchText=Stevin&list=hide&searchUri=%2Faction%2FdoBasicSearch%3FQuery%3DStevin%2BISIS%26Search%3DSearch%26gw%3Djtx%26prq%3DStevin%26hp%3D25%26acc%3Doff%26aori%3Doff%26wc%3Don%26fc%3Doff&prevSearch=&item=7&ttl=326&returnArticleService=showFullText}}</ref>
Durant el [[segle XVIII]] va haver dues tendències predominants respecte a la definició de la unitat estàndard de longitud. Una d'aquestes, seguint Wilkins, suggeria la definició del metre com la longitud d'un pèndol amb un semiperíode d'un segon. Mentre l'altra proposava una definició basada en una mesura de l'[[Arc (geometria)|arc]] d'un [[meridià]] terrestre al llarg d'un [[Sector circular|quadrant]] que és la distància entre l'[[Línia equatorial|equador]] i el [[pol nord]]: la deumilionèsima part de la longitud d'un quart del meridià terrestre.<ref name="needham">('La decimalització no és de l'essència del sistema mètric;. el veritable significat d'això és que va ser el primer gran intent de definir les unitats terrestres de mesura en termes d'una astronòmica invariable o geodèsica constant) El metre va ser, de fet, definit com una de deu milionèsima part d'un quart de la circumferència de la Terra al nivell del mar.' [[Joseph Needham]], ''[[Science and Civilisation in China]],'' Cambridge University Press, 1962 vol.4, pt.1, p.42.</ref> El 1791 l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] va optar per la segona definició front la que es basava en el pèndol perquè la [[força]] de la [[gravetat]] varia significativament al llarg de la superfície de la [[Terra]] i aquesta variació afecta el període del pèndol.<ref>Paolo Agnoli,''Il senso della misura: la codifica della realtà tra filosofia, scienza ed esistenza umana,'' Armando Editore, 2004 pp.93-94,101.</ref><ref>{{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k571270/f1.image |títol=Rapport sur le choix d'une unité de mesure, lu à l'Académie des sciences, le 19 mars 1791 |llengua=
El metre va ser definit el [[1791]] per l'Acadèmia Francesa de les Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un [[meridià]] terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la [[Terra]] des del [[Pol Nord]] fins a l'[[línia equatorial|Equador]] passant pel [[meridià]] de [[París]] (més precisament per l'observatori de París) Aquest meridià ja havia estat mesurat amb anterioritat l'any [[1669]] per [[Jean Picard]] (tram París-Amiens), allargat fins a [[Dunkerque]] i [[Perpinyà]] en [[1718]] per Jean-Dominique Cassini ([[Giovanni Cassini]]) i revisat en [[1739]] per LaCaille. L'Acadèmia de Ciències va crear una comissió formada per Borda, [[Nicolas de Condorcet|Condorcet]], Lagrange, [[Lavoisier]], Tillet afegint-s'hi posteriorment [[Laplace]] i Monge que va encarregar a Pierre-François André [[Pierre Méchain|Méchain]] (1744-1804) i [[Jean-Baptiste Joseph Delambre]] (1749-1822) efectuar les mesures geodèsiques pertinents per a calcular l'arc del meridià i poder deduir la longitud del metre. La tasca de mesura es va allargar del [[1792]] al [[1798]], entre altres raons a causa de la [[Guerra Gran]]. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre [[Dunkerque]] i [[Barcelona]]. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'[[Ocata]], al [[el Masnou|Masnou]]. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les [[Illes Balears]], entre els anys [[1806]] i [[1808]]. El [[científic]] nord-català [[Francesc Aragó]], que explica en les seves memòries que va conèixer [[Pierre Méchain|Méchain]] quan aquest mesurava l'[[arc de meridià]] pel [[Rosselló]], va ser un dels membres de la segona expedició que va completar, allargant-les vers [[Alacant]], [[Illa d'Eivissa]] i [[Mallorca]], les mesures que van permetre confirmar aquesta primera definició. En esclatar la [[guerra del Francès]] Francesc Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català però es va haver de refugiar a la presó del [[castell de Bellver]] amb els seus ajudants i no van poder tornar a [[França]] fins un any més tard. El [[1795]], [[França]] va adoptar el metre com a unitat oficial de [[longitud]].
| |||