El Serrallo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'any > fins a l'any
m Corregit: moment en que > moment en què
Línia 18:
|opció1 =
}}
'''El Serrallo''' és el barri marítim de la ciutat de [[Tarragona]] i te els seus inicis als anys cinquantes del segle XIX, moment en quequè la construcció de la línia fèrria Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del Port van precisar expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on havitaven els pescadors que foren desplaçats a la platja de Llatzaret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar el seu trasllat quan això convingués a les autoritats milirars.<ref>{{Ref-llibre|cognom = López Bonillo|nom = Diego|títol = El port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 1986|editorial = La Caixa|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> Aquest es considera l'inici del barri. No obstant, Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera documentada des del segle XIII; les botigues de mar, barraques de fusta es documenta des del segle XIV, escampades per la platja del Miracle i més endavant per la zona de la desembocadura del Francolí. Durant el segle XVIII la gent de la mar vivia a l'interior de la ciutat, espcialment a la Part alta; l'any 1736 hi havia 6 mariners i 27 pescadors amb casa pròpia; no eren tots, els més pobres seguien havitant a la platja que hi havia davant del carrer del mar.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Escoda Múrria|nom = Coia|títol = El Port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 2006|editorial = Lunwerg|lloc = Barcelona|pàgines = 143-144|isbn = }}</ref>
 
<nowiki> </nowiki> A començament de segle, l'any 1803 es creà una Junta amb l'objectiu de traçar la planificació de la zona marítima; poc després, l'any 1806, es documenta la planficació del barri a càrrec de l'enginyer Antoni López Sopella<ref>{{Ref-llibre|cognom = Gómez Cruz|nom = Carme|títol = La ciutat de Tarragona a l'època de Primo de Rivera|url = |edició = |llengua = |data = 1997|editorial = CEHSGO|lloc = Tarragona|pàgines = 51|isbn = }}</ref>. No fou però fins a l'any 1868 s'autoritzaren ja les construccions definitives; poc a poc s'anà guanyant terreny al mar, augmentà la construcció d'habitatges i s'hi feu un moll pesquer. L'arquitectura de les cases és senzilla, i el barri té un aire d'arquitectura marinera que el fa singular enfront altres barris tarragonins; els carrers també son estrets i amb poca ventilació.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ortueta|nom = Elena de|títol = Tarragona, el camino hacia la modernidad: urbanismo y arquitectura|url = |edició = |llengua = |data = 2006|editorial = Lundwerg|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref> En poc temps, l'any 1880, es construí l'església de Sant Pere damunt del fortí del Francolí.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Muntanya i Martí|nom = Teresa|títol = Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent: onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinars|url = |edició = |llengua = català|data = 2007|editorial = |lloc = Tarragona|pàgines = 251-252|isbn = }}</ref> Un dels principals promotors del barri va ser Anicet Espinach, financer i banquer d'orígen barceloní. Les barques de pescadors, tot i les millores urbanístiques que s'anaren fent al barri, continuaven avarant-se a la platja que hi havia al final del moll de Costa, al costat de l'església de Sant Pere, i també al dic transversal. Les inundacions però provocaren destrosses materilas i humanes, i la solució era la construcció d'un moll de pescadors que es plantejà durant la II República però no es va poder realitzar fins a l'any 1942.<ref name=":0" />. El 1946 data l'edifici de la llotja i de les primeres escoles.